L’òrgan de governança dels fons nuclears s’ha constituït avui a Móra d’Ebre, amb un acte convocat a la seu del Consell Comarcal i que ha tingut una derivada que donarà joc en els dies vinents des d’un punt de vista polític. La posada en marxa d’aquest instrument que ha de regular com s’inverteixen els recursos provinents del retorn al territori del 50% de l’impost recaptat, s’ha dut a terme coincidint amb la queixa posada damunt la taula per Flix i Tivissa, que han reclamat a la Generalitat (que ha estat representada pel conseller delegat d’Acció, Albert Castellanos) no convocar formalment cap ajuntament que estigui lligat a la polèmica oberta aquest mateix dilluns, és a dir, els que estiguin lligats a la interpretació de quin és el més gran i el més petit de cada una de les dues zones del Penta. Perquè aquesta és la clau del nou etzucat.
Els dos consistoris exigeixen ser presents dins de l’òrgan perquè la llei que el regula, originada a partir de la votació de desembre al Parlament i de la llei d’acompanyament dels pressupostos, especifica que hi han de formar part “dos alcaldes o alcaldesses de la zona de planificació I del PENTA (àrea d’Ascó) i dos alcaldes o alcaldesses de la zona de planificació I del PENTA (àrea de Vandellòs). N’han de ser membres, obligatòriament, l’alcalde o alcaldessa del municipi més petit i l’alcalde o alcaldessa del municipi més gran de cada zona”.
I des dels dos ajuntaments es defensa que cal precisar precisament quin és el significat de “gran”. No és una simple qüestió semàntica, sinó de gran importància política perquè implica està dins de la presa de decisions. I per això els serveis jurídics del departament d’Empresa i Treball, que disposa de la presidència d’aquest organisme, està avaluant la discrepància. Entre altres coses perquè, si ve el diccionari defineix gran amb extensió, cal ponderar també la derivada demogràfica. Si el criteri fos el d’habitants, entrarien dins de l’òrgan Pratdip (680 persones) i Mont-roig (12.600) en representació de la zona Penta de Vandellòs i Móra d’Ebre (5.500) i La Figuera (117) per la d’Ascó. Però en cas d’aplicar-se la superfície, serien Tivissa i Pratdip els qui hi anirien per la zona de Vandellòs, i Flix i Móra la Nova per la d’Ascó.
Segons una nota de premsa feta pública avui per l’ajuntament de Flix, els dos consistoris consideren que, “si no s’especifica, tant pel significat de la paraula com per tota la jurisprudència legal que hi ha al voltant de les lleis de la Generalitat, ‘gran’ sempre s’interpreta en terme superficials”. Una postura que “ambdós ajuntaments estan disposats a defensar aquesta postura fins on calgui”, conclou el comunicat.
Barbero: “Hem de ser curosos perquè les paraules volen dir el que volen dir”
En declaracions a ACN, l’alcalde de Fix, Francesc Barbero, ha recordat que la normativa ha hagut de ser “autoesmenada” pels seus impulsors per resoldre “problemes jurídics i tècnics” a l’hora d’aplicar-la, “un nyap” com creu que és aquesta consideració de les dimensions dels pobles amb representació a l’òrgan de govern. “Hem d’exigir que siguin curosos perquè les paraules volen dir el que volen dir. No és tan obvi, com algú pretén, que sigui el criteri de població”, ha defensat l’alcalde de Flix, poble que tindria representació a l’organisme si es té en compte la dimensió geogràfica i no demogràfica. De fet, Barbero no descarta accions legals, si el dictamen de garanties jurídiques no els dona la raó.