Causalitat o casualitat. Un debat filosòfic àrid sigui quina sigui l’hora del dia, però un dubte raonable en política, i en especial aquest dijous a la nit. Coincidència o no, tant Junts per Tortosa com Junts per Catalunya han convocat assemblea per separat. Fins aquí res de sospitós, si no fos pel fet que la del partit de Carles Puigdemont comptarà amb la presència del seu secretari general, Jordi Turull. Una aparició dins de l’escenari de la política tortosina que obre la porta a posar de nou sobre la taula la possibilitat que s’apropi l’anunci d’una futura coalició. Entre altres coses perquè la situació interna de Junts nacional no dona per a més. Si bé a principis d’octubre es va establir el comitè intern, amb representants de la junta local, comarcal i de vegueria, que havia de pilotar les primàries, no s’ha fet cap pas més en aquesta direcció fins ara, fruit de les desavinences internes que han paralitzat el partit. I el calendari colla. El 4 d’abril es publicarà al BOE la convocatòria de les eleccions i el 14 d’abril és la data límit per comunicar coalicions. Forjar en tan poc espai de temps una candidatura pràcticament del no-res es fa difícil de pensar, i el rellotge avança inexorablement de cara a la segona alternativa, és a dir, la d’articular una llista conjunta per impedir que Puigdemont s’esborri de la capital de les Terres de l’Ebre malgrat els esforços de la direcció territorial. En tot cas, cal tenir en compte que la diplomàcia vaticana de Turull ha estat prou hàbil per fer encabir còmodament dins del seu espai peces clau procedents del PDeCAT. Encara que, en aquest cas, tot fa pensar que qui té la capacitat decisòria és l’actual alcaldessa, Meritxell Roigé.
Si s’amplia el focus per abastar tot el tauler electoral, la necessitat de Junts per no anar separats es veu augmentada per la sorprenent coalició electoral de les esquerres entre Movem i PSC. Les converses entre les dues trinxeres de Junts venen de molt abans, però la previsible concentració de vot progressista, el sorgiment gairebé per art de màgia d’una candidatura defensora del monument franquista i la implacable lògica matemàtica de la Llei d’Hondt deixen en aquests moments poc marge de maniobra. El sistema electoral afavoreix les majories i penalitza la dispersió. Certament, tampoc sembla realista pensar que tots els militants socialistes veuen amb bons ulls votar a Jordi Jordan, per la qual cosa aquesta és una hipotètica via d’aigua en el casc de les esquerres. Ara bé, i més enllà que bona part de la campanya de Jordan i Víctor Grau ataqui una acció de govern de la qual el PSC n’és en part copartícip, el vot es maximitza en una coalició, fent que el seu últim regidor sigui més fàcil d’aconseguir que el tercer de qualsevol altra formació.
Assemblea del PSC urgent i extraordinària
Hi ha postdata. El dijous (20:00 hores) també hi ha convocada una tercera assemblea de pes, extraordinària i urgent, per part del primer secretari de l’agrupació local del PSC, Enric Roig. La intenció és explicar amb calma la coalició exprés amb Movem (ratificada el mateix dia de la seva pesentació pública en roda de premsa per les executives dels dos partits), amb intervencions previstes del mateix Roig i del candidat Víctor Grau en format de dació de comptes de l’acord sense votació. Alhora, es busca donar l’oportunitat a militants i simpatitzants a que puguin donar la seva opinió sobre l’acord.