Primer aniversari de la invasió russa d’Ucraïna, el primer conflicte real a gran escala que es viu a Europa des de finals de la Segona Guerra Mundial (amb l’excepció sagnant de les guerres per la desmembració de la República Iugoslava) per molt que Vladimir Putin empresoni els seus ciutadans per no anomenar-lo simplement una “operació especial”. Com en tota contesa bèl·lica, els que més pateixen són els civils. I el seu èxode per diferents països europeus ha posat a prova la capacitat d’acollida de pràcticament totes les administracions continentals, com la catalana. Segons les dades proporcionades per la delegació del govern a les Terres de l’Ebre, previ a l’esclat del conflicte, al territori hi havia un total de 531 persones de nacionalitat ucraïnesa, principalment a les comarques de Baix Ebre i Montsià, segons dades de padró de l’IDESCAT relatives a l’any 2020. Les dades de les que es disposen a febrer de 2023 mostren que, des de l’inici del conflicte, s’ha arribat a rebre un total de 546 persones, la qual cosa suposa duplicar la població d’aquesta nacionalitat a les Terres de l’Ebre en un breu període de temps. Actualment resideixen al territori 263 persones, la qual cosa suposa que la població de persones refugiades arran del conflicte d’Ucraïna s’ha reduït pràcticament a la meitat.
Cal tenir en compte que el total de les persones que han arribat des de l’inici de la crisi principalment han estat allotjades en cases de familiars, i, en menor mesura en cases de famílies d’acollida o habitatges cedits per particulars, “però no s’ha articulat cap recurs específic d’acollida estatal, com si ha passat en altres territoris com el Camp de Tarragona”, segons expliquen des de la delegació.
Pel que fa als programes específics que s’han articulat per part del Departament d’Igualtat i Feminismes per a fer front a la crisi humanitària, els instruments han passat pel reforç realitzat als serveis de primera acollida comarcals i municipals -a través d’una transferència extraordinària- i la convocatòria de subvencions per al rescabalament de despeses realitzades per part dels ens locals per a l’acollida d’aquestes persones.
Transferències extraordinàries als ens locals
Aquesta transferència ha consistit en un reforç per als Serveis de Primera Acollida. La majoria dels ens locals van rebre diners per a fer un mòdul formatiu específic en el marc del Servei de Primera Acollida, mentre que en el cas del Consell Comarcal del Baix Ebre van rebre finançament també per a un tècnic d’acollida que pogués reforçar el servei. Alhora, es troba en tràmit una sol·licitud del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre per un import de 7.809.49 euros, corresponents a despeses realitzades pels municipis de La Palma d’Ebre i Móra La Nova.
Pel que fa als ajuts directes a les persones desplaçades, consta d’una aportació de 400 euros per persona amb un increment de 100 euros per menor d’edat a càrrec i a percebre per un sol progenitor. L’ajut es concedeix per a un període màxim de 6 mensualitats i fins al 31 de desembre del 2023. Les persones destinatàries són les beneficiàries de l’estatut de Protecció Temporal empadronades a qualsevol municipi de Catalunya, que acreditin l’absència de mitjans econòmics. El resum dels tràmits realitzats, tal com informen des de la delegació del govern, és el que segueix:
Finalment, el total de sol·licituds tramitades a territori ha estat de 124, 62 de les quals han estat tramitades en itinerància (62 adults, més 50 menors vinculats fan un total de 112 possibles beneficiaris), més unes altres 62 que s’han pogut tramitar via OAC/tràmit telemàtic. A l’OAC Terres de l’Ebre hi ha un total de 105 sol·licituds perquè n’han tramitat procedents d’altres territoris.
566 persones ateses per la Creu Roja arreu de la demarcació
De cara ampliar el focus i conèixer la realitat dels refugiats en el seu dia a dia, cal remetre’s a la Creu Roja, com sempre des de la seva creació el 1863 per l’empresari suís Henri Dunant, després de la impressió que li va deixar la visita al camp de batalla de Solferino (1859, segona guerrra d’independència italiana). Des de l’inici de la invasió russa fins a l’actualitat, aquesta organització ha atès més de 2.800 persones ucraïneses desplaçades a Tarragona, l’Ebre i el Baix Penedès. Actualment, n’atén 566, que es troben en diferents fases del programa de refugiats. D’aquestes, un centenar ja es troben en la segona etapa, en la qual s’han pogut emancipar i viure en habitatges de lloguer de forma autònoma, amb el suport de l’entitat. En aquest sentit, des de la subdelegació del govern s’apunta que en l’actualitat hi ha 365 refugiats donats d’alta a la Seguretat Social a Tarragona, per 2.047 a Barcelona, 439 a Girona i 205 a Lleida.
La responsable del programa de refugiats de l’organització tarragonina, Emma Pérez, explica que ha canviat molt la manera d’ajudar els refugiats ucraïnesos. Detalla que al principi els desplaçats tenien molt clar que el conflicte duraria molt poc i que tornarien cap a casa al cap d’uns mesos. “A l’inici, el treball va ser molt de primer impacte, de garantir que ningú es quedés al carrer”, especifica. “L’evidència va fer que veiessin a poc a poc que això no era tan fàcil, i les persones que s’han quedat s’han hagut de plantejar que farien amb la seva vida aquí durant un temps”, concreta.
Ara, treballen amb educadors, treballadors socials, psicòlegs, juristes per tal d’ajudar-los a entendre el sistema judicial, educatiu i de salut del país. “Per ells, canvien tots aquests sistemes, és una mica el xoc cultural. També treballem l’idioma per tal que es puguin desenvolupar de manera correcta”, destaca la responsable.
Pérez remarca que el perfil majoritari de persones refugiades són dones amb fills a càrrec. També hi ha un gruix significatiu de persones grans i un col·lectiu més reduït amb malalties greus, que necessitaven assistència mèdica. Ara mateix, una de les principals preocupacions de l’entitat és ajudar a emancipar-se a les dones perquè puguin treballar i que els infants – tots escolaritzats- tinguin accés a l’oci.
Així mateix, per exemple, també busquen una solució residencial per una àvia, de 83 anys, que no té xarxa familiar i que no pot tornar a casa seva perquè es troba en una de les zones amb més conflicte i el seu habitatge ja no existeix. A banda, Pérez també assenyala un cas de tràfic de persones, que els Mossos continuen investigant. “Vam acollir la senyora amb els seus menors. Tots els agents del territori ens vam moure per protegir aquestes persones que venien d’una situació tan vulnerable”, tanca.
Espanya, el cinquè país de la UE en rebre més desplaçats
El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha indicat per la seva banda que l’arribada de més de 168.000 persones desplaçades procedents d’Ucraïna en l’últim any ha suposat “un repte enorme per al nostre sistema d’acolliment, exigint un gran esforç de coordinació entre administracions”. Durant la presentació del balanç ‘Ucraïna: un any d’acolliment’, Escrivá ha recalcat que “la resposta que ha donat Espanya ha estat exemplar, demostrant una gran agilitat i capacitat d’adaptació als diferents moments de la crisi”.
En aquest sentit, el ministre ha destacat que Espanya, amb 168.000 persones, ha estat el cinquè país de la Unió Europea que més desplaçats procedents d’Ucraïna ha rebut en l’últim any. D’ells, més de 135.000 han estat atesos en els CREADE (els Centres de Recepció, Acolliment i Derivació que el Ministeri d’Inclusió va obrir a l’inici de la crisi ucraïnesa). A més, més de 82.000 persones estan empadronades en algun municipi espanyol, 78.000 tenen targeta sanitària i 14.000 estan ocupades, amb alta en la Seguretat Social, “dades que mostren la ràpida integració d’aquest col·lectiu”.
Respecte al sistema d’acolliment, el ministre ha destacat que més de 35.000 persones desplaçades procedents d’Ucraïna han passat pel sistema en algun moment d’aquest últim any, i actualment romanen en ell “més de 18.500 persones”.
Escrivá ha subratllat que, durant els tres primers mesos de l’emergència, durant els quals arribaven a Espanya uns 8.000 desplaçats a la setmana, “la prioritat va ser donar una atenció inicial a totes les persones arribades i facilitar-los la documentació perquè tinguessin permís de residència i treball a Espanya”. En aquest sentit, el ministre ha destacat la “rapidesa amb la qual es va actuar, ja que el Govern va aprovar en qüestió de dies la norma per a concedir protecció internacional en 24 hores i amb major abast que en altres països europeus”.
