El segon semestre de l’any vinent. Aquesta és la previsió per a la posada en marxa a ple rendiment del Centre d’Economia Blava de les Terres de l’Ebre, que tindrà com a ubicació física l’edifici que actualment s’està habilitant a la plaça Carles III de la Ràpita (imatge superior). “Estem treballant en la línia de constituir el hub (nus centralitzat d’operacions) d’economia blava més important de la Mediterrània”, assegura el director territorial del departament d’Acció Climàtica, Jesús Gómez. “Ho estem parlant amb els membres de la Comissió General de Pesca del Mediterrani de la FAO, i en període d’entre dos i cinc mesos ho acabarem de lligar”. El resultat final passa per “diversificar el sector” aprofitant les infraestructures ja existents, per la qual cosa “el projecte requereix més tecnologia que inversió. Estem parlant d’aprofitar el que ja tenim com les piscifactories i la pesca i facilitar que les empreses muscleres puguin compartir les seves produccions aqüícoles amb musclos, ostres i algues”, el nou element que ha entrat ja en joc. “De cara a març vinent volem començar a treballar amb un parell d’espècies de macroalgues” que es troben en fase de prova d’aigües durant aquest hivern en les muscleres.
La finalitat és relligar esforços i generar sinergies. I en aquest sentit Gómez destaca la presència del centre de recerca de la Generalitat (IRTA) i de l’escola de Formació Professional. “Hem de ser capaços d’investigar en el camp de l’aqüicultura, però també de formar la gent que treballi per a les empreses que vulguin integrar-se a aquest hub, a més dels ajuntaments que també vulguin participar-hi”, afirma. En aquest darrer cas, “estic segur que els consistoris que toquen a mar ja entenen perfectament la necessitat de diversificar, anant més enllà del turisme estrictament de sol i platja. Tot el que envolta la pesca i l’aqüicultura és una base per a diferenciar la restauració local, ens fa diferents i donar personalitat al turisme. Si no, tots acabarem menjant hamburgueses”, ironitza Gómez posant com a exemple “la llotja de les Cases d’Alcanar. És petita, però dona molta vida a la restauració local i té, per tant, un benefici transversal”.
Aquesta voluntat de perfil propi que preveu atraure talent i turisme “fugint del model de Salou i Cambrils” té com a aliat natural la condició de Reserva de la Biosfera. Un model de desenvolupament “que té la sostenibilitat com a element d’identificació lligat al treball dels productes de quilòmetre zero”. Per això la “producció primària de les Terres de l’Ebre ha d’enfortir aquesta manera de fer les coses”. L’aposta pel cultiu de les algues n’és un exemple. En primer lloc, perquè aprofita la intenció de la Unió Europea d’intensificar-ne la producció davant l’avantatge que ja han pres els països asiàtics i alguns sud-americans. I en segon lloc, la seva rendibilitat econòmica tant “per als consumidors com en el vessant de components de la indústria farmacèutica i cosmètica”. De fet, explica Gómez, “la població de països com el Japó ja estan acostumats a menjar algues. I nosaltres, aquí, ja tenim restaurants que ofereixen el que s’anomena enciam de mar. La intenció és nodrir d’algues pròpies als restauradors d’aquí, i per promocionar-ne el consum tenim pensat també dur a terme jornades gastronòmiques”.
La Generalitat no està sola en aquesta innovació. El ple de l’Ajuntament de la Ràpita ha aprovat, en la sessió ordinària del mes de desembre, impulsar la promoció econòmica al Centre d’Economia Blava. Amb aquesta ratificació, que ha comptat amb els vots favorables de tots els membres del plenari, l’Ajuntament vol crear el servei de promoció econòmica per tal de contribuir al desenvolupament econòmic i estratègic de la Ràpita, augmentant l’ocupació de qualitat i la competitivitat de les empreses.
