Una sola persona s’ha presentat a l’oferta de contractació dels serveis per a la direcció de la Festa Renaixement i de les Festes de la Cinta de Tortosa. Es tracta de Jordi Príncep Cabrera, reconegut gestor artístic de les Terres de l’Ebre i que ser el responsable la direcció de la Festa del Mercat a la Plaça d’Amposta fins a l’any passat . Tortosí de naixement, és també el director de l’Escola de Teatre i Circ d’Amposta. Graduat en Educació Social per la Universitat Oberta de Catalunya (2010-2013, és titulat en formació teatral (2000-2002) per l’Escola Internacional Estudis de Teatre Berty Tovias de Barcelona i en tècniques de circ (2003-2004) en l’Escola de Teatre Víctor Hernando (Teatre la Riereta) de Barcelona.
La memòria elaborada per Príncep ha estat valorada per un tècnic municipal amb 18 punts sobre 25 possibles, i no ha estat exempta de crítiques en considerar “poc realistes” algunes de les idees contemplades. Tanmateix, la Mesa de Contractació, presidida pel regidor responsable de la Festa del Renaixement Víctor Grau, ha acordat (un cop tinguts en consideració tots els aspectes de l’oferta) proposar l’adjudicació del contracte a Príncep per 52.100 euros anuals durant els dos anys de vigència del contracte.
Presentació de dos cronogrames…
El que podríem definir de manera simplista com ‘examen’ de l’oferta constava de tres apartats. El primer requeria al sol·licitant la presentació de dos cronogrames, un per a la Festa del Renaixement i l’altre per a les Festes de la Cinta, que contemplessin les diferents fases de preproducció, producció, valoració i planificació de les edicions contemplades dins de la durada del contracte. En aquest punt es considera que les propostes de Príncep “denoten un bon coneixement de les funcions previstes en el Plec de prescripcions tècniques i de l’àmbit de treball, de la producció i direcció d’esdeveniments de gran format” i se l’ha qualificat de cinc punts sobre els cinc possibles.
…la diagnosi i proposta de continguts de la Festa del Renaixement…
El segon capítol a tenir en consideració fa referència a la diagnosi i proposta de continguts de la Festa del Renaixement. I és en aquest punt en el qual ja es generen algunes crítiques. Com a criteri general, l’avaluador torna a reconèixer a Príncep el seu “bon coneixement de la Festa del Renaixement, la seva concepció. Els objectius, els (magres) recursos humans assignats al departament de Festes, i la necessitat de reforçar-lo amb més personal”. Ara bé, quan el sol·licitant entra en el camp de retreure “l’estancament” i la “manca de rigor històric”, cau en un primer entrebanc, perquè la seva petició d’apostar per productes d’artesania i de km 0 “no implica que per se tingui més rigor històric”, tal com adverteix el tècnic municipal.
Dins d’aquest apartat cal aturar-se amb detall a les novetats que pretén introduir Príncep perquè podrien ser una bona manera de conèixer futurs canvis en el desenvolupament de la festa. En primer lloc, posa damunt la taula la creació d’un nou esdeveniment vinculat al Renaixement de cara a desestacionalitzar-lo, una Fira Estratègica Internacional d’Espectacles de Recreació Històrica; un pla de comunicació anual; recuperar els col·loquis; la promoció del voluntariat; la creació d’un Consell Ciutadà de la Festa i estudiar la gestió directa del mercat d’època. Alhora, introdueix la creació de la figura dels Grans Mecenes del Renaixement, adreçat a empreses, persones i entitats amb una “menció interessant” (segons l’avaluació) a la reforma de la Llei de mecenatge i les seves exempcions fiscals.
Les millores també engloben la necessitat d’estimular la població perquè es vesteixi d’època (encara que sense la necessitat de suggerir “càrrecs que la ciutat no tenia com el Cetrer”) i la creació d’un premi a l’humanista de l’any, una idea factible malgrat que el tècnic municipal rebutjar conferir-li el nom de Leonardo da Vinci, tal com contempla la proposta. Una pilota mal llançada perquè Tortosa compta amb un gran planter d’humanistes propis com Cristòfor Despuig, sense entrar en més detalls.
L’informe de valoració reconeix que dins dels àmbits d’organització i programació, l’imaginari de Príncep “no esdevé una proposta rupturista. De fet, la majoria de les propostes ja s’han fet en alguns moments” tot i que s’hagin perdut en el temps “o han caigut en dessús”. I sense entrar a quantificar el cost econòmic que suposaria la introducció de totes aquestes variables, “el que sí que es constata és la necessitat d’una assessoria històrica, doncs hi ha certes incongruències (en la memòria de Príncep) que no serien desitjables en una festa en què, precisament, es vol potenciar el rigor”. Per tot plegat, la puntuació en aquest apartat és de 9 sobre 12.
…i la diagnosi i proposta de continguts de les Festes de la Cinta
La tercera i última peça que ha passat pel sedàs de l’avaluador era la diagnosi i proposta de continguts de les Festes de la Cinta. I aquesta acaba sent la pitjor puntuada proporcionalment, amb un 4 sobre 8 punts possibles. En tot moment l’informe bascula entre el reconeixement en positiu d’algunes idees aportades i el rebuig d’altres. Entre els aspectes que generen empatia a l’avaluador s’hi troben la posada en marxa de tallers que “poden ser atractius, com fer el panoli, o d’altres que o bé no s’havien fet o s’han perdut”. Tampoc posa inconvenient a novetats com els ‘Tardeos’ per a persones d’entre 35 i 55 anys; potenciar les activitats familiars, de les Penyes i per a nouvinguts; un piromusical; ampliar l’oferta nocturna amb més de dues propostes per nit; la recuperació de les tardes de jota i tot un seguit “d’accions coherents en una lògica de treball planificat”, a més de fomentar el voluntariat, incorporar nous membres a la comissió de Festes i renovar les carrosses del Cos Iris.
És en dos punts molt concrets on la proposta de Príncep flaqueja, a criteri del tècnic municipal. El primer és la jerarquització de les entitats participants, fins al punt que “en alguns casos sembla la llista de participants en l’Ofrena i la d’anunciants al programa de Festes” sense comprendre la diferència de papers d’uns i altres. I la segona fa incís en la llista “estèril” de grups musicals, infantils, xarangues i batucades proposat, així com el fet de “no ser realista” quan parla de portar artistes fins i tot de reconeixement internacional “que no giren pel circuit de festes majors, fan només concerts de pagament i que tenen un caixet tan elevat que és inassumible”.