La pandèmia ha capgirat la vida de tothom, però sobretot la dels joves, qui veuen molt incert el futur que els espera. En el camí cap a la cerca de la seua identitat, el col·lectiu ha hagut de lidiar en molts canvis com el confinament, el toc de queda o la restricció quasi total de la vida social.
Alguns joves es queixen que s’han sentit criminalitzats per la societat: «Als joves se’ls veu com a persones més irresponsables», denuncia Cristina Vallés, una jove estudiant. Mercè Biosca, també estudiant no creu que «els joves siguen els culpables de tot això, són les persones en si qui fan coses malament, no els joves». «Jo també soc jove i conec molta gent que parem compte, quedem amb la gent amb mascareta i guardant la distància», assegura Vinyet Aroya.
Però, com els ha canviat la vida als joves? «És veritat que he aprés a apreciar coses que abans no apreciava», promet Vallés. I així de contundent és Derek Kuksa: «Jo sento que ara estic vivint més del que ho feia, abans no apreciava la vida». Però pel que fa a les relacions amb la família hi ha diversitat d’opinions, com pensa Mercè Biosca: «He passat més temps amb la família i això és bo, però a la vegada hi ha més discussions». Derek Kuksa també creu que «en ser més properes les relacions familiars pot generar més conflictes a casa, però a la vegada hi ha més unió».
Dins les coses que més detesten de la nova normalitat hi inclouen el toc de queda, no poder sortir a relacionar-se i la manca de contacte físic. De fet, si han de lligar, ho fan ja telemàticament, l’única solució que tenen per sentir-se connectats.
