En els nostres dies hi ha qui defensa la teoria que en moments de fortes tempestes uns misteriosos avions recorren el cel per descarregar nitrat de plata als núvols i evitar així les precipitacions. Els interessos a protegir serien diversos, principalment collites. Els promotors d’aquesta mena de pràctiques també canvien segons qui et conta les seves suposicions.

Sigui llegenda urbana o no, va haver una època en què els pagesos intentaven evitar les pèrdues que els ocasionaven les tronades. Segurament haureu vist en alguns racons del delta de l’Ebre unes curioses construccions, de petites dimensions, fetes de maons i amb coberta de volta. Es tracta de coeteres, unes petites casetes que servien per emmagatzemar i disparar coets granífugs cap als núvols en dies de tempesta. L’aigua i, sobretot la pedra és un dels principals enemics del conreu de l’arròs quan ja està a punt de segar-se a finals d’estiu. En esclatar als núvols els coets podien impedir la formació de gel i evitar així les pedregades.

Fou a partir del 1948, davant la negativa de les asseguradores privades de l’època de cobrir els riscos de la pèrdua de la collita, la Federación Sindical de Agricultores Arroceros de España va crear la Mutualidad Arrocera de Seguros, que va impulsar el programa “Lucha antigranizo”. Poc després -el 1950- va començar la construcció d’aquest tipus de construccions que es perllongaria fins el 1973. L’experiència fou pionera a tot l’Estat.

Els coets granífugs i els suports de llançament s’havien de guardar en llocs secs i sense humitat, cosa certament difícil en un indret com el delta de l’Ebre, un espai que la major part de l’any està negat d’aigües degut al cicle de la collita. A més a més aquestes petites edificacions havien de reunir les condicions de seguretat suficients per als coeters, és a dir els homes encarregats del seu llançament. Solien quedar-se a dormir o de guàrdia en aquestes petites casetes. Com a curiositat podem dir que algunes disposaven de caixa forta a l’interior per a guardar els objectes pirotècnics i en algunes s’han trobat falsos soterranis que devien constituir un magnífic amagatall per a les mercaderies de l’estraperlo.

Pel que sembla en tot el delta va haver-hi 38 coeteres, de les que encara se’n conserven unes 26. De fet, l’any 2017, la Generalitat de Catalunya va declarar-ne una dotzena com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Són les següents: Pesigo (l’Ampolla), Piñol (Camarles), Ravanals (l’Aldea), Cámara y Paredols (Amposta), Tario y Lluco (Sant Carles de la Ràpita), Buda, Navarro, Llúpia (Sant Jaume d’Enveja), Montañana y Bombita (Deltebre).

El seu ús va anar desapareixent de manera paulatina des que el 1985 els pagesos van començar a assegurar les collites d’arròs. No obstant alguns propietaris van continuar conservant les coeteres donant-los un ús diferent per al que foren construïdes, generalment a petits magatzems per a guardar estris propis de les feines als camps. En cap altre indret de Catalunya existeixen construccions d’aquestes característiques i és per això que són un element força important per a la interpretació i valorització de la història i de les antigues formes de vida al delta de l’Ebre.

Autor:

Historiador i novel·lista