Els professionals sanitaris rebran una compensació d’entre 350 i 1.350 euros a la nòmina d’agost per la crisi de la covid-19. Es distribuiran segons la categoria professional -medicina, infermeria, resident facultatiu, resident d’infermeria, tècnic sanitari i altres- i el percentatge de presencialitat -menys del 50%; entre el 50 i el 80% i més del 80%-. Rebran la compensació els professionals del sistema sanitari públic (SISCAT, inclou centres públics i concertats). Els treballadores de residències rebran un import màxim de 900 euros. En total són 140 milions d’euros. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha agraït la “implicació” i l’“esforç” demostrat per aquests professionals “a tots els nivells” davant una realitat que no coneixien.
El Govern planteja una compensació econòmica que s’ha de veure reflectida a la nòmina d’agost dels professionals del sistema sanitari púbic que van treballar de l’1 de març al 31 de maig, de manera presencial o telemàtica. Aquesta compensació no inclou els professionals dels hospitals privats, que van quedar sota les ordres del Servei Català de la Salut (CatSalut) a l’inici de la pandèmia. També rebran una retribució extraordinària els treballadors de les residències.
En total són 140 milions d’euros aquest any per a aquestes compensacions extraordinàries. Pel 2021 i el 2022, el Govern vol incloure una partida addicional de 40 MEUR cada any per l’“esforç” que hauran de continuar fent aquests professionals, ha avançat la consellera Vergés en una roda de premsa aquest dimecres.
Per concretar aquesta compensació, s’han establert unes franges en funció de la categoria dels professionals sanitaris i el grau de treball presencial, que va suposar, per tant, exposició a la covid-19, al virus i a la realitat de la malaltia.
Així, segons l’esborrany -està previst que el Govern aprovi la proposta dimarts que ve-, el facultatiu que va treballar en més d’un 80% de forma presencial rebrà una compensació de 1.350 euros, sent la més alta. Els tècnics sanitaris i altres categories que van treballar menys d’un 50% de forma presencial cobraran una retribució extra de 350 euros, sent l’import menor previst.
En els casos de professionals que han estat de baixa per covid-19, es comptarà la baixa com a treball efectiu, ha indicat la consellera de Salut.
Pel que fa a les residències, els treballadors rebran un màxim de 900 euros, que variarà en funció de les places públiques del centre i de la categoria professional.
La titular de Salut ha destacat que la situació a què s’han afrontat els professionals sanitaris i de les residències “no té precedents” i que han hagut de canviar les formes de treballar i les tasques habituals; allargar les jornades i assumir canvis d’ubicació, en un “nivell alt d’estrés” i amb una “afectació emocional important” per la “incertesa” d’una malaltia que “molts cops és brutal”.
Vergés ha assegurat que aquest reconeixement “recull l’immens agraïment” als professionals que han cuidat de les persones en les setmanes més dures de la pandèmia, si bé són conscients que “no supleix l’impacte viscut”, i també per “encoratjar-los” en l’exigència dels propers mesos, en què els professionals de la salut han de recuperar l’activitat assistencial que no té a veure amb el coronavirus.
El Govern vol una “refundació” del sistema sanitari
La consellera ha afirmat que si bé aquests reconeixements són “justos”, “no aborden les necessitats estructurals del sistema de salut”. Vergés ha demanat fer un “pas endavant” per a una “refundació” i “revertir l’infrafinançament” del sistema sanitari.
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha destacat que és “hora de passar dels aplaudiments al reconeixement en forma de recursos” i ha assenyalat que aquesta compensació extraordinària “s’ha d’entendre com un punt de partida” i “un primer pas” d’un “canvi de paradigma en relació als serveis públics”, després que la crisi de la covid-19 hagi evidenciat la “necessitat de reforçar-los”.
Aragonès ha assenyalat que els serveis públics han vist “limitada la seva capacitat d’acció per les polítiques d’austeritat que es van imposar en la crisi del 2008” i ha deixat clar que millorar el sistema sanitari públic és un dels “grans reptes” dels propers mesos i anys a Catalunya. També ha subratllat que, paral·lelament, han de “ser capaços d’exigir a l’Estat” els recursos necessaris per a la sanitat pública davant l’“infrafinançament” de Catalunya.
