Aquest diumenge 17 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de l’Infant prematur. L’efemèride ens recorda que, cada any, es donen almenys 15 milions de parts prematurs arreu del món. L’objectiu, doncs, és informar la societat sobre la importància de la cura dels infants nascuts abans de les 37 setmanes de gestació.

La prematuritat és un problema a l’alça: cada cop hi ha un major percentatge de parts prematurs. Esta realitat s’explica per factors biològics, ambientals i socials. Segons identifica Pere Genaró, pediatre i neonatòleg de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), entre les causes més freqüentment implicades hi figuren una major edat materna, la presència d’embarassos múltiples, i infeccions o malalties cròniques, com la diabetis i la hipertensió; tot i que sovint no se n’identifica la causa.

Prematurs en xifres

A Catalunya un de cada 10 nadons neix abans de complir les 37 setmanes de gestació. Això són, segons dades del 2018, més de 6.000 nadons l’any. D’acord amb les dades de l’Hospital Verge de la Cinta, el 2018 s’hi van atendre 60 nadons prematurs, una xifra similar a la d’anys anteriors (74 l’any 2017 i 66 el 2016), tenint en compte, però, que la taxa de natalitat no para de disminuir. La majoria són prematurs tardans, que neixen entre les setmanes 34 i 37 i que tenen baix pes (menys de 2.500 grams). Els grans prematurs o amb molt baix pes, aquells que neixen amb menys de 32 setmanes i pesen habitualment menys de 1.500 grams, representen el 8% del total de prematurs. Per últim, els prematurs extrems o amb un pes baix extremat (menys de 1.000 grams), són el 0,85%, percentatge que cada cop és inferior gràcies als avenços en este camp.

Genaró explica que hi ha consens per a establir el límit de la viabilitat entre la setmana 23 i 24 de gestació, però apunta que és un tema molt delicat. “Estos casos plantegen un dilema ètic i assistencial que ha de ser consensuat amb progenitors i professionals”, indica.

Límits ètics i riscos

A menor edat gestacional i menor pes, major probabilitat de presentar problemes. La majoria de prematurs tardans presenten en nàixer problemes derivats de la seua immaduresa, i això comporta dificultats en l’alimentació i, en alguns casos, problemes respiratoris deguts a una mala adaptació pulmonar. És per això que els nounats han de quedar-se ingressats a les unitats neonatals durant dies o setmanes. Els que suposen un risc major, però, són els grans prematurs i els prematurs extrems. “Estos poden presentar problemes més greus que poden posar en risc la seua vida o deixar seqüeles importants”, explica el doctor Genaró.
A les Terres de l’Ebre, la Unitat Neonatal de l’Hospital Verge de la Cinta atén nadons nascuts a partir de les 30 setmanes de gestació. En canvi, els prematurs extrems o nadons amb problemes greus es deriven a hospitals que compten amb una Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN). El Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) és qui gestiona els trasllats i si hi ha disponibilitat tècnica i d’espai intenten derivar-los a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, que sí que disposa d’este servei. La majoria d’estos nadons retornen a l’HTVC un cop solucionat el problema que ha motivat l’ingrés a la UCIN.

About the Author: