ACN (Alcanar) – Enagás no cobrarà, de moment, per les tasques de manteniment de les instal·lacions del fracassat projecte Castor. Després que el govern espanyol fes marxa enrere en la seva intenció inicial d’incloure 8,73 milions d’euros en la factura del gas dels consumidors corresponent a aquest 2019, la companyia gestora tècnica del sistema gasista ha presentat una reclamació patrimonial contra l’Estat espanyol com a legislador. En total, li exigeix més de 50 milions d’euros. D’una banda, els 33 milions ja cobrats entre finals de 2014 i fins 2016 i que ara ha de retornar després que els tribunals estimessin els recursos de la Generalitat i la patronal Cecot. També les dos últimes anualitats, no abonades, arran de la sentència del Tribunal Constitucional anul·lant els pagaments.
L’increment extraordinari de la litigiositat que l’exministre del PP Álvaro Nadal va aventurar sobre el futur del projecte Castor comença a concretar-se. Si, primer, van ser les entitats bancàries –Caixabank, Santander i Bankia- que van finançar el crèdit de 1.351 milions per pagar a Florentino Pérez la indemnització arran de la seva renúncia a la concessió del magatzem de gas submarí, ara és Enagás, que va actuar de mitjancer en aquesta operació, qui ha presentat una reclamació patrimonial contra l’Estat espanyol com a legislador per exigir el cobrament dels costos de manteniment.
En tots dos casos, aquesta acció suposa el pas previ a la interposició d’un contenciós-administratiu després que el Tribunal Constitucional anul·lés, a finals de 2017, el mecanisme de pagament tant de la indemnització com dels manteniments del projecte. A partir d’aquesta sentència, les entitats financeres han deixat de percebre les quotes del crèdit que havien d’assumir els consumidors amb càrrec a la seva factura del gas al llarg de 30 anys.
Fins fa poc temps, Enagás havia contextualitzat la decisió del Constitucional com una censura al mecanisme legislatiu utilitzat, és a dir, l’ús inadequat del reial decret per establir els pagaments, que no afectava el fons de la qüestió: la necessitat de continuar garantint la seguretat de les instal·lacions. Però davant de l’allau de sentències desfavorables, el govern espanyol i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència han anat reculant progressivament i han acabat aturant tots els pagaments.
Si bé l’esborrany de l’ordre de peatges i cànons del sistema gasista per 2019 incloïa una partida de 8,73 milions d’euros per aquest concepte –lluny dels 15,72 que, fins 2017, se li havia assignat anualment a Enagás, només un milió menys del que costa mantenir operatiu l’únic magatzem de gas submarí a l’Estat, el de Gaviota, al País Basc-, el Ministeri per a la Transició Ecològica la va acabar excloent del text que es va publicar finalment al BOE el passat 22 de desembre. En aquest escenari s’inscriu l’anunci de la reclamació patrimonial fet públic fe fa uns dies, que des de l’empresa consideren com la “millor” opció davant l’embolic jurídic i econòmic en el qual s’ha instal·lat el futur del fallit projecte Castor.
Enagás, que ja no va percebre ni un euro pel manteniment les anualitats de 2017 i 2018, fruit de la declaració d’inconstitucionalitat del mecanisme de pagament inclòs en el Reial Decret 13/2014 del govern del PP, sí que havia cobrat 33 milions corresponents a la hibernació i manteniment de les instal·lacions des de desembre de 2014 i fins a finals de 2016, a raó dels 15,72 milions anuals. Una xifra que havia de ser objecte d’auditoria per determinar el cost real final però que, segons van confirmar fonts de la CNMC a l’ACN, va acabar cobrant íntegrament el gestor tècnic del sistema. Sobre el paper, la companyia cobra únicament les les despeses que li produeix l’encàrrec d’hibernació i manteniment que li va traslladar el govern espanyol.
Ara, però, i un cop conegudes les sentències del Tribunal Suprem donant la raó als contenciosos presentats pel Govern de la Generalitat i la patronal Cecot contra els peatges anuals que inclouen la factura del Castor, Enagás haurà de retornar aquests 33 milions que ja va ingressar –de moment, mitjançant un mecanisme encara desconegut-. Aquesta quantitat, sumada a les teòricament reconegudes però no pagades de 2017 i 2018, suposen els 50 milions i escaig que ara reclama la companyia –que exerceix de gestor tècnic i de la qual l’Estat n’ostenta un 5% de les accions a través de la SEPI-. De moment, i malgrat aquest escenari, fonts de la companyia han explicat a l’ACN que continuaran fent-se càrrec de les instal·lacions per mantenir-les en condicions de “seguretat”. “No abandonarem la infraestructura a la deriva”, han precisat.
“Petita victòria”
Les entitats que impulsen l’acció ciutadana #CasCastor han rebut amb cautela l’anunci d’Enagás. Va ser, precisament, una campanya d’aquest grup la que va treure a la llum pública que el govern espanyol pretenia continuar pagant el manteniment de les instal·lacions del fracassat magatzem de gas submarí malgrat les sentències judicials contràries. Una “petita victòria”, valora el portaveu de les entitats, Alfons Pérez, tot recordant, però, que el procés de participació ciutadana obert pel Ministeri per a la Transició Ecològica per aprovar l’ordre a través d’un correu electrònic que no funcionava, fet que va obligar a allargar un dia la recepció d’al·legacions.
“Tota aquesta intel·ligència que el govern utilitza per satisfer les necessitats d’Enagás, l’hauria de fer servir per tancar el projecte Castor i no fer-ho en fals, sinó buscant responsabilitats”, ha insistit Pérez, que ha reclamat, de nou, que es desmantellin les instal·lacions i que no sigui la ciutadania qui hagi de pagar els plats trencats. Malgrat això, #CasCastor recela de l’anunci de la companyia després de la marxa enrere del Ministeri. “El manteniment del Castor és un petit percentatge del que Enagás rep pel manteniment del sistema gasista. Té una via de comunicació molt fluïda amb el govern i no ens estranyaria que s’hagués produït algun tipus d’acord veient la resposta a la proposta d’incloure el manteniment a les retribucions”, ha advertit.