Els veïns que van denunciar l’ajuntament de la Galera per les molèsties que els causava la pista poliesportiva, i que ha conduït al seu tancament per ordre judicial, culpen el consistori de la situació. En un comunicat, l’advocada dels dos veïns denunciants afirma en un comunicat que la notícia ha «afectat negativament a la convivència entre els veïns de la Galera» i que ara «han d’afrontar la incomprensió i crispació de la resta de veïns amb qui sempre han mantigunt una relació cordial».
Per la representant legal dels dos denunciants, el problema de fons ha estat la «inactivitat, la manca d’empatia i la indolència de l’Ajuntament envers el seu problema durant anys i anys». Aquest, asseguren, és el motiu que ha portat els veïns a recórrer a la via judicial que els ha acabat donant la raó.
Els propietaris de la casa a tocar de la pista defensen que van iniciar el procés per defensar la seva «salut i els seus drets» davant del consistori. Argumenten que el seu habitatge, construït al costat de la pista fa 20 anys «amb els corresponents permisos i llicències municipals per a l’ús residencial» llinda amb l’equipament, fet de formigó i amb planxes metàl·liques tant als laterals com al sostre.
El què això comporta que l’equipament generi constants i periòdiques immissions sonores que segons informes de contaminació acústica de la Diputació de Tarragona, superen el nivell permès per a la zona de sensibilitat acústica alta. Amb tot, els veïns denuncien la inactivitat i la manca d’empatia per part de l’Ajuntament i asseguren que es veuen obligats a passar per una mena de judici públic que afecta negativament a la convivència entre els veïns de la Galera.
Comunicat
Atesa la comunicació feta per l’Ajuntament de La Galera, referida a la suspensió d’activitats a la pista esportiva del poble, en compliment de la Sentència 235/16, d’1 de setembre de 2016, del Jutjat Contenciós Administratiu 2 de Tarragona; així com les informacions que l’alcalde ha difós al respecte en diversos mitjans de comunicació, i la situació de crispació que s’ha generat per aquests fets envers els Srs. ROSA MARIA MUÑOZ REDO i OCTAVIO RODRÍGUEZ GIMENO; aquets veuen necessari emetre el present comunicat per tal d’aclarir i completar les informacions difoses fins al moment.
El problema es la contaminació acústica
Creiem important recordar que com diversos científics i experts que tracten la matèria, i nombrosos organismes oficials entre els quals es troben l’OMS, la CEE, l’Agència Federal de Medi Ambient Alemanya i el CSIC Espanyol (Consell Superior d’Investigacions Científiques), han declarat de forma unànime, el soroll té efectes molt perjudicials per a la salut. Aquests perjudicis varien i van des trastorns purament fisiològics, com la coneguda pèrdua progressiva d’audició, fins als psicològics, en produir una irritació i un cansament que provoquen disfuncions en la vida quotidiana, tant en el rendiment laboral com en la relació amb els altres. La llista de possibles conseqüències de la contaminació acústica és llarga: interferències en la comunicació, pertorbació del son, estrès, irritabilitat, disminució de rendiment i de la concentració, agressivitat, cansament, mal de cap, problemes d’estómac, alteració de la pressió arterial , alteració de ritme cardíac, depressió del sistema immunològic (baixada de defenses), alteració dels nivells de segregació endocrina, vasoconstricció, problemes mentals, estats depressius, etc.Els fets.
1.‐ Els Srs. OCTAVIO i Ma ROSA i els seus dos fills tenen el seu domicili al carrer Sant Isidre no 22 de La Galera. L’habitatge ha constituït el seu domicili en els darrers 20 anys i compta, com no pot ser d’altra manera , amb els corresponents permisos i llicències municipals per a l’ús residencial. L’esmentat habitatge llinda amb la pista poliesportiva del poble feta de formigó, amb planxes metàl∙liques als laterals i de sostre cobert també amb planxes metàl∙liques. El recinte a més, no compta amb cap mena de restricció d’accessos que puguin evitar que se’n faci un ús incontrolat en perjudici del dret al descans dels veïns afectats.2.‐ Les deficiències tècniques de la instal∙lació així com un nul manteniment ha fet que des de fa molts anys, l’equipament generi constants i periòdiques immissions sonores que afecten directament al domicili dels Srs. OCTAVIO i ROSA MARIA.
3.‐ Tota vegada que les competències en matèria de contaminació acústica són plenament municipals, des de l’any 2008 que els Srs. OCTAVIO i ROSA MARIA s’han dirigit a l’Ajuntament en incomptables ocasions, interesant dels diferents representants polítics, l’adopció d’alguna mesura que permetés pal∙liar els sorolls provinents de les activitats dutes a terme a la pista poliesportiva. Desafortunadament per a ells que són els que realment pateixen la situació, la resposta sempre ha estat la passivitat dels representants municipals davant del problema.
4.‐ En matèria de contaminació acústica, el marc legislatiu vigent ve determinat per la llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll i la Llei catalana 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. D’altra banda, en el mapa de capacitat acústica aprovat pel propi municipi de La Galera, l’habitatge dels Srs. OCTAVIO i ROSA MARIA es troba ubicat en una zona de sensibilitat acústica Alta, per tractar‐se de una zona residencial. En aquest context i desprès de la insistència dels Srs. OCTAVIO i ROSA, al novembre de 2009, l’Ajuntament obté un informe de contaminació acústica de la tècnica en suport ambiental de la unitat de secretaria de intervenció municipal del SAM de la Diputació de Tarragona. Aquest informe va determinar clarament les següents conclusions.
5.‐ Com a conseqüència d’aquest informe, l’any 2010, l’Ajuntament va adoptar una sèrie de mesures en la xarxa d’una de les porteries, les planxes d’acer de la tanca perimetral de la pista i la instal∙lació d’unes pantalles acústiques però sense acabar d’instal∙lar‐les completament. Ràpidament es va comprovar que no solucionaven el problema i per tant eren del tot insuficients.
Malgrat que les conclusions sobre contaminació acústica generades per l’equipament eren rotundes i que el propi Ajuntament reconeixia que els veïns tenien raó, res es va fer al respecte per solucionar de manera definitiva el problema. Davant la inactivitat administrativa en l’exercici de les seves competències de prevenció i protecció dels veïns en matèria de contaminació acústica, i, davant de la igual passivitat a resultes de l’informe tècnic emès, finalment l’any 2015, els Srs. OCTAVIO i ROSA es van veure obligats a interposar un recurs contenciós administratiu davant els Jutjats de Tarragona per tal d’obtenir el corresponent auxili judicial.
En el procediment judicial els Srs. OCTAVIO i ROSA van aportar un segon informe tècnic d’immissions sonores que també va determinar que es sobrepassaven els paràmetres legalment permesos de contaminació acústica.
6.‐ En data 1 de setembre de 2016, el Jutjat contenciós‐administratiu no 2 de Tarragona va dictar la sentència no 235/2016 que ha esdevingut ferma el passat 20 de juliol de 2018. La sentència reconeix els següents fets que van quedar acreditats durant el procediment.
7.‐ En lloc de donar el degut compliment ala Sentència ferma des del juliol de 2018, l’Ajuntament ha encarregat un tercer informe de mesuraments acústics, emès el passat 9 d’octubre de 2018, informe que com els anteriors torna a posar de manifest que s’excedeixen els paràmetres legalment permesos. Tanmateix, tot i que es tracta del tercer informe emès en el mateix sentit, encara no s’ha materialitzat cap mena de mesura efectiva per a evitar els sorolls i esmenar tècnicament les mancances de l’equipament.
8.‐ Com clarament diu la sentència la suspensió de les activitats a la pista poliesportiva és fins que es concretin i es portin a la pràctica les mesures necessàries per tal d’evitar les molèsties als veïns afectats que han de suportar‐les. Quelcom que l’Ajuntament ja sabia des de feia molts anys, al menys des que la tècnica de la Diputació li va proposar al novembre de 2009 (fa més de 9 anys) que apliqués les mesures correctorescorresponents per tal de corregir els valors d’immissió obtinguts al informe que va emetre.
Les conseqüències.
Les conseqüències de tot plegat són ben evidents. Deu anys desprès que Srs. OCTAVIO i ROSA comencessin un llarg camí per defensar la seva salut i els seus drets davant de l’Ajuntament de La Galera; desprès que els tècnics i la Justícia els hi hagi donat la raó, es veuen obligats a passar per una mena de judici públic tot iniciat arran del ban del dia 5 de desembre de 2018, que es va difondre en webs, xarxes socials i diverses publicacions, i que tant negativament a afectat a la convivència entre els veïns de la Galera.Tot i existir una sentència que literalment reconeix el dret fonamental a la salut i al descans dels veïns afectats, i a poder gaudir de la tranquil∙litat en l’àmbit del seu domicili, arran de les darreres publicacions i bans, la situació actual ha empitjorat de manera dràstica, atès que, a més d’haver de conviure amb el problema dels sorolls diaris que genera un equipament obsolet per causa de la passivitat municipal, ara han d’afrontar la incomprensió i crispació de la resta de veïns amb qui sempre ha mantingut una relació de convivència cordial per damunt de tot.
En definitiva, el problema real, els fets reals, no radiquen en absolut en la manca de paciència dels Srs. OCTAVIO i ROSA, sinó en la inactivitat, la manca d’empatia i la indolència de l’Ajuntament envers el seu problema durant anys i anys. Aquesta inactivitat del deure legal de l’Ajuntament, d’exercir les seves competències i complir amb la legalitat, ara els afecta a ells, però demà podria afectar qualsevol altre conciutadà , es tracta per tant d’una situació injusta, que no s’hauria de tornar a repetir mai ni en cap cas, ja que això significaria que qui té encomanat el deure de vetllar pel compliment de la legalitat i de protegir‐nos, ens ha deixat en la més absoluta desempara.
