El Govern de la Generalitat ha publicat aquest divendres 7 de desembre, al Diari Oficial (DOGC) un acord que va prendre el passat dimarts en el consell executiu, pel qual l’empresa DAPSA (que pertany al grup aragonès Saica Pack), passar a ser declarada de forma immediata com a empresa “d’interès general“, i evitar que pugui marxar a Aragó. Es tracta d’una distinció molt excepcional, i pràcticament sense precedents, que li servirà a l’empresa per simplificar molts tràmits administratius, com per exemple poder ampliar-se sense que l’afecte l’estricta normativa que s’aplica als terrenys inundables.
Cal recordar que DAPSA, una de les empreses més gran que li queden al territori, amb 400 treballadors directes i indirectes, està ubicada davant del front fluvial d’Amposta, en el terme municipal de l’Aldea. La declaració del seu projecte industrial, com a interès general, l’ha signat el Secretari del Govern, Víctor Cullell (ja que el president és Quin Torra és de viatge oficial a Eslovènia), i es coneix només un dia després que el comitè d’empresa confirmés a Canal Terres de l’Ebre i Ebredigital.cat que han convocat una vaga de 13 dies, aquest final d’any.
Una vaga que l’empresa considera inoportuna, perquè té moltes comandes per produir el cartó ondulat que la caracteritza, però que no es podrà fer perquè el comitè d’empresa no vol assumir que se’ls obligue a fer un quart i cinquè torn de treball, per una compensació econòmica que consideren injusta. Dos torns de feina més que, a la pràctica, vol dir un 100% d’ocupació les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Caldrà veure ara si, en les pròximes hores, la direcció de l’empresa fa marxa enrere (des de que va demanar al govern aquesta declaració, amb data 19 de setembre d’enguany), arran del pas endavant que ha donat el Govern per donar la màxima flexibilitat a la paperera.
En la disposició que publica el DOGC, es posa com a condició que el projecte empresarial “haurà de garantir el manteniment de la inversió industrial i de l’ocupació, per un mínim de 10 anys”, tot afegint que també haurà de mantenir “la seva operativa a l’Aldea”, com passa actualment. També s’acorda el que sembla el punt clau de les reivindicacions de l’empresa: “la consideració d’interès general ha de permetre (…), el creixement de l’empresa DAPSA dins del seu recinte industrial i en el seu sòl urbanitzable”, pel que sembla, amb una major tolerància del que tenia fins ara en estar afectada pel Reial Decret 638/2016 referent a zones amb risc d’inundació.
Evitar la deslocalització
El mateix text del Govern deixa escrit que amb aquesta mesura es vol “evitar una possible deslocalització d’una empresa clau per al territori” (totes les grans empreses, a excepció de Padesa i les dues cambres arrosseres, s’han anat desmantellant els últims anys), i s’argumenta una llarga llista de justificacions. Des del baix PIB del territori a l’atur (“la taxa d’atur està per sobre de la mitjana catalana”, es reconeix, amb les 4 principals poblacions “superant el 14%”), passant per l’envelliment de la població o la fugida de la població d’entre 25 i 40 anys, les edats més productives.
Val a dir que en poques ocasions el Govern de la Generalitat ha fet un reconeixement tan explícit de la nefasta situació econòmica de les comarques del sud de Catalunya, circumstància que es podria ara aprofitar, sigui per altres empreses, sigui per rescatar del bagul dels records el Pla Estratègic fet per la URV fa anys. “El manteniment i l’ampliació de l’activitat industrial de DAPSA a l’Aldea es converteix, doncs, en una prioritat per al Govern, tant amb l’objectiu de mantenir una ocupació de qualitat, com per preservar la tradició industrial i l’activitat en unes comarques on la indústria té un pes específic reduït”, afirma, entre moltes altres interessants consideracions.
En un altre fragment de la disposició s’explica que “el principal obstacle” que patia DAPSA, i que evitava el seu creixement natural, data de fa més de 14 anys, concretament des del pla parcial del 24 de març de 2004; i en la mateixa línia per altres reglaments i normatives posteriors, totes elles en la direcció de condicionar la seva activitat per mesures igualment important, de caràcter mediambiental, com ara la gestió de “riscos d’inundació, cabals ecològics, reserves hidrològiques i abocaments d’aigües residuals”.
L’ampliació
Tot i que l’empresa no ha donat a conèixer els seus plans públicament, de l’informe del Govern sí que es pot despendre quines intencions té. S’afirma per exemple que “preveu un increment de la capacitat productiva del 20%”, es xifra en 150 treballadors més els necessaris per posar en marxa el polèmic quart i cinquè torn de treball, i s’assenyala que a l’empresa li cal disposar de “més espai per a la producció i la logística d’aprovisionament i expedició”, arran dels canvis en el model de negoci que han provocat els canvis tecnològics i els canvis en la gestió de les demandes.
La planta de l’Aldea (des d’on es gestionen també les plantes de Sant Sadurní d’Anoia i d’Alfajarín), té actualment 379 treballadors, factura 116ME, i produeix 225 milions de m2 de cartó ondulat, després d’haver-se invertit els últims anys 19ME. L’empresa, diu el text del DOG, “es planteja de manera preferent” fer la nova inversió que li cal fer ara a la planta de l’Aldea, ja que els terrenys són propis; però també ha donat a conèixer que “a la planta d’Aragó disposa de terreny suficient per al creixement i alhora d’un accionista majoritari d’aquesta comunitat autònoma”.