Segons Nadal, la indemnització estava acordada prèviament amb l’empresa, com a condició prèvia a la concessió, i el Tribunal Suprem l’hauria avalat el 2013. Però Ribó diu que quan es va acordar el pagament de la compensació no es va comprovar si es complien els dos requisits establerts pel Suprem: que el magatzem fos operatiu en un futur i que l’aturada no fos causada per cap negligència de l’empresa.
Per això, insta el govern espanyol a reclamar el retorn dels diners pagats des del 2016, amb interessos, i, si no ho fa, demana a les parts personades que reclamin al TC l’execució immediata i directa de la sentència.
Ribó també vol que després d’un informe del MIT i de diversos estudis geològics, es faci un peritatge oficial i que el govern espanyol encarregui una auditoria objectiva sobre els danys causats per la plataforma, per tal de quantificar les indemnitzacions, rebutjades inicialment, als 714 particulars que van patir esquerdes als edificis de la zona del riu Sènia arran dels nombrosos terratrèmols patits durant mesos. L’informe hauria de dictaminar si es van complir els requisits necessaris per garantir que el projecte era plenament viable i si complia la legislació ambiental.
El Síndic informarà a la Fiscalia de Castelló, que porta el cas, sobre aquests informes i també portarà el cas a la Defensora del Poble Europeu i a la Comissió Europea per possibles danys ambientals i ajudes d’estat il·legals.
https://youtu.be/xSN9dWay3Gk
