L’Ajuntament d’Amposta, amb dues coeteres protegides i diverses més escampades pel seu terme municipal, ja ha mostrat la seva voluntat de preservar aquestes construccions i poder-les integrar en alguns projectes que les permetin obrir al turisme i el públic en general. Aquest per exemple serà el cas d’algunes de les coeteres existents –i que el consistori vol també protegir- prop del tram del camí de guarda que el Ministeri de Medi Ambient ha d’executar a partir d’aquesta tardor entre la Torre de Sant Joan i Poble Nou del Delta. “Amb les coeteres declarades farem el mateix que amb l’arc gòtic de la façana del riu. Cultura ens ajuda. Volem protegir el màxim patrimoni possible: ens identifica i configura una realitat vinculada al paisatge, a la història i al cultiu de l’arròs. És un tret de sortida: queden coeteres protegir i volem continuar en l’àmbit de la protecció, no només de les coeteres sinó dels elements vinculats món rural”, ha apuntat l’alcalde, Adam Tomàs.
Com donar noves utilitats, aprofitar etnològica i turísticament les coeteres del delta de l’Ebre, dotze de les quals han estat recentment declarades com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquest és l’objectiu que es plantegen els ajuntaments i els propietaris d’aquests edificis singulars, construïts entre els anys 50 i els anys 70 amb l’objectiu d’evitar les tempestes de tardor que podien malmetre la collita d’arròs al Delta. Els consistoris deltaics planegen integrar-les en els nou projectes turístics o d’altres ja existents.
“Seria fàcil fer un itinerari, rutes per a senderisme. Pots fer activitats lúdiques o divulgatives que res tinguin a veure amb el patrimoni”, ha subratllat el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, Lluís Puig, en l’acte de presentació de la declaració de protecció de les coeteres que ha tingut lloc aquest dimarts al matí al Museu Terres de l’Ebre d’Amposta i que ha servit per lliurar als consistoris els diplomes acreditatius. Es tracta d’un actiu, a més, que permet donar un “discurs conjunt de territori” a partir d’aquest patrimoni. “Es pot fer el que sigui per donar-li nous usos: és la millor manera que no caigui al terra”, ha resumit, fent un paral·lelisme amb la cura dels boscos. En aquest sentit, la Generalitat obre anualment una convocatòria d’ajuts perquè ajuntaments o particulars puguin actuar en els monuments o edificis, sigui per reformar-los o salvaguardar-los, que compten amb la catalogació de BCIN, la més alta reconeguda a Catalunya.
