Les coeteres del Delta, Béns Culturals d’Interès Nacional

2018-07-16T19:36:52+00:0015 de març de 2017|Cultura| Terres de l'Ebre|0 Comentaris
 
Aquestes són conegudes com Pesigo (l’Ampolla), Piñol (Camarles), Ravanals (l’Aldea), Cámara i Paredols (Amposta), Tario i Lluco (Sant Carles de la Ràpita), Buda, Navarro, Llúpia (Sant Jaume d’Enveja), Montañana i Bombita (Deltebre). Les coeteres són construccions que es van fer en el marc del programa de la lluita contra les pedregades que la Mutualidad Arrocera de Seguros va desenvolupar a partir de finals de la dècada de 1940 en diferents punts de la zona.
 
L’interès de la declaració de BCIN rau en el fet que les coeteres són construccions singulars, vinculades a un element emblemàtic de l’economia i del conjunt de l’imaginari de la comunitat del Delta: el cultiu de l’arròs. El Delta de l’Ebre, a més, va ser pioner en la lluita granífuga a tot l’Estat, ja que la Mutualidad Arrocera de Seguros no va estendre aquesta pràctica a altres indrets fins a la segona meitat de la dècada de 1950.
 
Coeteres
 
Els coets granífugs, i els seus suports de llançament, havien d’emmagatzemar-se en llocs secs, però aquestes ubicacions eren difícils de trobar en un indret tan humit com el Delta de l’Ebre, característic pels seus arrossars, uns camps que durant la major part del cicle de cultiu resten inundats. Les edificacions també havien de reunir condicions de seguretat suficients per al desenvolupament de la feina dels disparadors dels coets, els anomenats coeteros.

En el període comprès entre 1950 i 1973 es van construir 38 coeteres. Avui se’n conserven 29, una de les quals (Caremon, a Amposta) es troba en estat ruïnós. Les coeteres construïdes al Delta de l’Ebre tenen una configuració arquitectònica singular i molt característica, fet que les ha convertit en fites del territori.

 

https://www.youtube.com/watch?v=fvSoRIHUaz0

Periodista.
Twitter: @sara_hernandez
X
X