La tercera Residència Creativa de la Fira d’Espectacles Literaris de Móra d’Ebre els ha donat una oportunitat “nova, fantàstica i única per crear junts en un entorn privilegiat”, segons van manifestar ells mateixos. “És d’aquelles coses que potser et planteges, però mai trobes el moment de fer-les”, apunta Alegret. “Ens han ofert una molt bona escenografia i a nosaltres ens toca fer l’obra. Tirar-nos de cap a l’Ebre”, ha afegit Serra. Tenir-los tres dies a Móra d’Ebre no ha estat fàcil, ja que tots dos es troben en un moment professional molt actiu. Serra a punt de presentar el seu nou llibre D’on treus el temps? i Alegret de promoció del nou disc d’Els Amics de les Arts, Un estrany poder.
El projecte té una base escollida prèviament per ells de posar música a una part del llibre Quiet (2003) de Màrius Serra. “Em va tocar molt, aquesta obra, i Màrius ho sap”, diu Alegret. “És la part final d’un llibre molt especial que no és ben bé poesia però tampoc és prosa i que crec que pot tenir possibilitats de ser musicat i escenificat.”
Divendres al vespre es va omplir la Llibreria Bassa de Móra d’Ebre per presentar la Residència Creativa de Litterarum i, conduïts per la sàvia veu de la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, es va saber demostrar una vegada més a un públic entregat i receptiu que la literatura i la música fan un bon tàndem per apropar les lletres a les ànimes, la qual cosa encara dóna més sentit a l’activitat. Els assistents van tenir el privilegi d’escoltar un fragment del nou llibre de Serra i un tema del nou disc d’Els Amics de les Arts en directe i de la veu dels seus autors i gaudir del plaer de prendre’s una cervesa Estrella Damm amb els protagonistes.
Màrius Serra i Dani Alegret, l’escriptor i el músic d’Els Amics de les Arts, durant la residència creativa de Litterarum a Móra d’Ebre
Diumenge, en el moment del balanç, els artistes destaquen el repte: “la relació entre música i literatura no venia originalment en la forma habitual de musicar un poema, sinó d’un text en forma de prosa i que s’ha reescrit amb tecles de piano i bolígraf”. El més bonic de l’experiència és que no s’hagués pogut fer si no era conjuntament: “el treball presencial ha estat clau, frase a frase, melodia a melodia i síl·laba a síl·laba, i la solució possible era immediata, sorgia de camins emocionals del moment, propiciats per una escenografia privilegiada i fins i tot pels efluvis d’un típic menú de clotxa”.
