A final de novembre del 2001 sortia al carrer el primer número del setmanari La Veu de l’Ebre, ara Setmanari l’Ebre, producte de la fusió de dos històriques capçaleres, La Veu del Baix Ebre (1957) i Ebre Informes (1979) (aleshores, L’Ebre), que va fer possible un important salt qualitatiu i quantitatiu quant a continguts i difusió; un projecte sense precedents a Catalunya. Es fusionaven tots els departaments i el personal respectiu (administració, comercial i redacció), així com les carteres de clients (inclosos subscriptors) i, òbviament, el periòdic, que va passar de dos baixes tirades acumulades per separat a una d’única de molts més exemplars, amb una primera edició amb més de 150 pàgines. I tot això passava un any després de la creació de la delegació del govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i enmig de la revolta popular antitransvasista.
Durant 15 anys i 763 números, el setmanari L’EBRE, s’ha convertit en un referent obligat de la premsa del territori, i tot a partir de l’empenta dels mateixos treballadors-periodistes-empresaris, que han hagut de posar enginy davant la manca de suport estructural en un territori debilitat per una pobra massa social i castigat amb excés per un reequilibri territorial respecte a la resta del país que mai s’ha vist enlloc. Aquest mitjà de comunicació va nàixer amb la clara i ferma voluntat de defensar i reimpulsar les Terres de l’Ebre, fet que no s’ha deixat de fer des del primer dia.
L’any 2008, l’empresa editora del setmanari va obtindre la concessió d’una freqüència de ràdio (103.9 FM), ara gestionada per Imagina Ràdio. I en aquesta idea d’anar creixent com a grup de comunicació dins del territori ebrenc es va crear una empresa per optar i aconseguir la concessió d’una freqüència de televisió local en el moment d’obrir-se el mercat de la TDT. Així va arribar L’Ebre TV, ara integrada dins la marca Canal Terres de l’Ebre TV.
El reportatge sencer i l’entrevista al director de la publicació, a l’edició en paper del Setmanari L’EBRE.
