Aquest comportament diferent fa que les Terres de l’Ebre perden pes poblacional percentual en el conjunt de Catalunya. El 2015, els ebrencs representen el 2,44% de la població catalana, el valor més petit del segle XXI. L’any 2000, les Terres de l’Ebre tenien 156.284 habitants. El creixement acumulat de la població ebrenca ha estat, aquests tres lustres, del 17,01%, “fruit de grans oscil·lacions, amb creixements molt elevats a principis de segle i retrocessos en els darrers tres anys”, segons conclou l’informe econòmic elaborat per la càtedra d’Economia Local i Regional de la URV sobre el 2015 a les Terres de l’Ebre, en referència a un període que coincideix amb la implantació de La Veu de l’Ebre, actualment Setmanari L’EBRE, arran de la fusió del 2001, efemèride que recorda i celebra l’especial que s’ofereix al lector en l’edició en paper d’aquesta setmana.
L’anàlisi dels resultats a les comarques ebrenques fet per la universitat mostra que també en el 2015 es van produir disminucions en la població de totes les comarques. L’estudi destaca el Montsià perquè és la que pateix la pèrdua poblacional més important en l’últim any (més de 1.000 habitants menys), quan, en canvi, ha sigut la que més ha crescut des del 2001 (un 22,74%). Per contra, la comarca que el 2015 disminueix percentualment menys és la Ribera d’Ebre, que globalment té un creixement molt petit (3,32%). En qualsevol cas, el 2015 ja són 25 els municipis (quasi la meitat dels ebrencs) que perden població en els 15 anys estudiats. Sembla haver alguna llum d’esperança per fixar població als municipis de les comarques menys poblades de les Terres de l’Ebre (sis municipis petits augmenten la seua població i d’aquests, quatre es troben a la Ribera d’Ebre i un, a la Terra Alta), i l’informe confia les perspectives de reactivació a “les polítiques de desenvolupament rural i de formació ocupacional per a jóvens”, però constata -com ho han fet també els agents socioeconòmics de referència del territori (patronals i sindicats)- que és més necessària que mai “la fixació de la població jove al territori”, ja que “resulta preocupant que, en anys de gran expansió demogràfica, aquesta no haja arribat a la meitat dels municipis ebrencs”, conclou Francesc X. Farré, del departament d’Economia de la URV.
Totes les dades, a l’edició en paper de L’EBRE
