Redondo ha defensat el projecte d’MTC en el comitè d’informació anual de la central nuclear d’Ascó, que va tindre lloc el 29 d’octubre, a l’Ajuntament d’Ascó. “L’MTC és una prioritat del govern i s’ha de dur a terme perquè no es viable econòmicament ni des del punt de vista de la seguretat tindre vuit emplaçaments individuals escampats per tota la geografia espanyola”, va destacar Redondo. “Per les característiques de seguretat, protecció radiològica i física que exigeix un magatzem de residus d’alta activitat, s’ha d’establir un emplaçament centralitzat i no dispersos”, va insistir Redondo.
El govern de Castella-La Manxa, presidit pel socialista Emiliano García-Page, ha ampliat una Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) pròxima per tal de protegir l’emplaçament on s’ha de construir l’MTC. Per això, a dia d’avui, les obres estan parades i hi ha dubtes sobre si el projecte podrà continuar endavant. L’advocacia de l’Estat ja ha presentat un recurs contra l’ampliació de la ZEPA, que haurà de resoldre el Tribunal Superior de Justícia de Castella-La Manxa.
Mentrestant, les obres de l’MTC estan suspeses sense data i les centrals nuclears en actiu continuen generant residus que s’han d’emmagatzemar en magatzems individuals. L’MTI d’Ascó es va posar en marxa el 2013 per dipositar els residus nuclears que ja no caben a les piscines de la central fins que no estiga operatiu l’MTC de Villar de Cañas. La vida útil dels contenidors que emmagatzemen el combustible als MTI és només de vint anys i en el cas d’Ascó, tots els contenidors s’ompliran el 2022, quan es compliran quaranta anys d’activitat a la planta.
Redondo ha descartat, però, que els residus de Vandellòs II es transporten fins a l’MTI d’Ascó. “No tindria sentit apostar per transportar residus si després han d’anar també a Villar de Cañas; en el cas de Vandellòs, s’hauria de plantejar una ampliació de piscines i, si fes falta, tirar endavant un MTI que aculla els residus de la planta”, va defensar el secretari general.
Més informació a l’edició en paper del Setmanari L’EBRE