El Govern té ara la pilota a la seua teulada. Ferran Grau, directors dels serveis territorials d’Agricultura, espera reunir-se en breu amb els diferents agents implicats, entre els quals hi ha els animalistes i els taurins, per analitzar totes les alternatives. “Tenim moltes propostes damunt de la taula, cosa d’agrair, i ara hem d’estudiar-les; són animals braus de difícil gestió”, constata.
Agricultura va enviar aquesta setmana un veterinari a l’illa per analitzar l’estat dels exemplars, tot i que no n’ha transcendit la valoració tècnica, i ara ha de prendre una decisió. Protectors d’animals i taurins coincideixen en l’exigència que els braus s’han de quedar a l’illa, que “és on molts d’ells han nascut”, reitera Segarra, que explica que el seu col·lectiu també ha buscat l’assessorament de veterinaris per concretar una proposta que passaria perquè el Govern es fes càrrec dels animals sense sacrificar-los ni desplaçar-los ni integrar-los a cap ramaderia del territori. Si hi ha cavalls salvatges a l’illa de Buda, poden haver braus a l’illa dels Bous, coincideixen taurins i animalistes. Els proteccionistes demanen que, si cal, s’active alguna figura jurídica inèdita: “És l’administració la que s’ha d’adequar a la realitat d’aquests bous”. Això sí, demanen que si és necessari s’esterilitzen alguns exemplars per evitar que es reproduïsquen sense control i la seua situació degenere en una “superpoblació”: “Hi ha d’haver el nombre d’animals adequat a la superfícia de l’illa [unes 20 hectàrees de terreny a l’alçada de Vinallop]”. És l’opinió parcialment compartida per l’ONG AnimaNaturalis, una de les entitats més combatives amb els correbous, tot i que aquesta, a través de la seua directora a Espanya, Aïda Gascón, parla directament d’”evitar que es continuen reproduint”.
Per la seua banda, l’agrupació de penyes taurines no és partidària de castrar ni “mutilar” els braus perquè creu que significaria la desaparició dels bous a l’illa (hi són des dels anys 40, introduïts per la ramaderia del Xarnego) a 15 anys vista provocant, de retruc, un excés de vegetació. L’associació farà arribar al Govern un plantejament amb dos opcions: en primer lloc, l’explotació ramadera, que inclouria marcar els bous a les orelles “si el Govern ho considera oportú”; i com a alternativa, traure la majoria de bous, sense sacrificar-los, i deixar a l’illa quatre vaques i un mascle, triades per alguna persona experta, i anar controlant la població.
Més informació a l’edició en paper del Setmanari L’EBRE, que publica també la reacció de l’exdelegat d’Agricultura Pere Vidal, que el 2012 no va traure els bous de l’illa tot i comprometre’s i ara és qui ha rebut més retrets per la situació dels animals.
