La col·laboració entre les institucions valencianes i catalanes ha permès recuperar una població d’aquesta petita falguera aquàtica que s’ha replantat, aquest dimarts, a l’Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l’Ebre, a Deltebre. Ricard Casanovas, cap del servei de Flora i Fauna de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, ha remarcat que “hem aconseguit recuperar una espècie amenaçada i que torni a casa, a l’Ecomuseu del Delta de l’Ebre”. Casanovas també va destacar “la necessitat de preservar i recuperar aquestes espècies”.
L’agret era molt comú als camps d’arròs on els pagesos el consideraven una mala herba. La seva reducció i extinció es va produir als anys setanta amb l’aplicació d’herbicides en aquest cultiu. L’últim exemplar salvatge d’agret es va trobar en un camp de l’Ampolla, Baix Ebre, a principis dels anys noranta. Aquesta planta creix en ambients aquàtics temporals d’aigua dolça, per aquest motiu, els arrossars eren un hàbitat natural per a ella. Tot i que s’assembla a un trèvol de quatre fulles, pertany al grup de les falgueres i cues de cavall, unes herbes primitives que es reprodueixen per espores.
A Europa hi ha unes 150 poblacions, molt disperses, a Itàlia, França, Alemanya, Grècia o Polònia, entre altres. Algunes s’han reduït molt i, com el cas de Catalunya, moltes s’han extingit en el darrer segle. A causa d’aquest declivi generalitzat, l’agret es troba inclòs en la Directiva d’Hàbitats i a l’Annex I del Conveni de Berna. En gairebé la totalitat dels estats europeus forma part dels llibres vermells de flora amenaçada. A Catalunya, es va començar a protegir a partir de la creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i té el rang de màxima amenaça, en perill d’extinció. Fora del Delta, a la resta de Catalunya solament existeixen dades antigues de l’estany de Sils, a la Selva, i dels arrossars de Pals, al Baix Empordà.
Alertats per la reducció d’exemplars, els tècnics van trasplantar alguns peus a les instal·lacions de l’Ecomuseu de Deltebre, constituint en aquells anys l’única població conservada a l’estat espanyol en condicions no naturals (població ex situ). A meitats dels anys noranta, aquesta població ex situ va desaparèixer sense cap motiu aparent. Poc temps després, a finals de 1996, va començar una experiència pilot, consistent en la recol·lecció d’esporocarps (cossos fructífers dels fongs) dorments del sòl i la seva germinació en el Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València. Els exemplars obtinguts es van trasplantar un altre cop a l’Ecomuseu l’any 1998, amb resultats exitosos. També es van crear noves poblacions al Jardí Botànic de la Universitat de València i al Centre de Conservació d’Espècies d’Aigua Dolça de la conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana. A principis del 2010, la població d’agret de l’Ecomuseu tornà a entrar en un progressiu declivi. En aquest cas, associat a una invasió de plantes més competitives, que van acabar ocupant tot l’espai.