Aquests tractaments del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) s’inclouen dins dels tres que estan programats per a la campanya 2016, i que es desenvoluparan d’aquí fins a mitjans agost. Amb aquestes accions, es contribueix a rebaixar les poblacions de mosquits presents a banda i banda del riu Ebre, atacant les larves i utilitzant les metodologies més punteres i alhora més respectuoses amb el alt valor ecològic que té el nostre territori.
Dues avionetes sobrevolen els camps començant per l’hemidelta esquerre, a les zones de l’Ampolla-Camarles, l’Aldea, Deltebre i Riumar, per després passar a l’hemidelta dret, on es fan les zones d’Amposta, Eucaliptus, Poblenou, Sant Jaume d’Enveja, els Muntells i Sant Carles de la Ràpita, representant un total de 2.700 hectàrees d’arrossars perimetrals tractats. “Als arrossars comencem sempre entorn a Sant Joan, que és quan l’arrossar comença a tenir un desenvolupament bo perquè puguin estar les larves dins a l’aigua. A mitjans de juliol hi ha el segon passi i durant la primera quinzena d’agost, el tercer”, explica Montse Masià, tècnica del COPATE.
Paral·lelament, el COPATE també tracta zones naturals, on hi cria l’anomenat mosquit litoral, més agressiu per les persones i que no pon els ous a l’aigua, com en el cas dels arrossars, sinó al fang. “Són zones salades i cada vegada que puja el nivell de mar o s’inunda aquella zona, eclosionen els ous, surten les larves i en molts pocs dies apareixen els mosquits”, remarca Masià, sobre una espècie més inestable. “Així com els tractaments als arrossars es poden programar, en zones naturals dependrà sempre si s’inunda la zona on hi ha els ous i es comencen a desenvolupar o no”.
Els productes per tractar el mosquit present a l’arrossar i el litoral també són diferents, tot i que en ambdós casos l’objectiu és rebaixar la població d’aquest insecte. En aquest sentit, des del COPATE confien que els propers tractaments en zones naturals siguin més eficients. “El primer tractament en espais naturals no vam poder fer-lo com estàvem acostumats els dos últims anys per una qüestió d’autoritzacions del Parc Natural per actuar-hi. Sembla que està solucionat i quan sigui el segon tractament, no tindrem més problemes”, apunta el vicepresident del COPATE i alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor, que recorda que “el que vam poder tractar no va arribar ni al 50% dels espais naturals i això va fer que la primera eclosió de mosquits molestés alguns nuclis com Poblenou i Riumar”.
El finançament
Precisament, l’organisme que gestiona els tractaments de mosquit i mosca negra a les Terres de l’Ebre va rebre la setmana passada el pagament de la Generalitat de 493.000 euros corresponent a les actuacions de l’any passat. “Amb aquest pagament, garantim la realització dels tractaments d’enguany, que s’havien iniciat independentment de no haver cobrat i, a més a més, garantim l’estabilitat econòmica perquè aquesta bestreta ens permet liquidar els pagaments amb les empreses que van realitzar els tractaments l’any passat”, assegurava divendres passat el president del COPATE, Francesc Gas.
L’ens, però, reclama a les administracions superiors més finançament per incrementar el pressupost per ampliar les actuacions en àmbits com la punta de la Banya, amb l’objectiu de minimitzar els danys que els mosquits poden suposar pel turisme. “L’any passat vam tenir problemes a Alcanar i la Ràpita i, pels estudis que s’han fet, pensem que els mosquits provenien de la punta de la Banya, un espai natural molt gran al qual encara no hem pogut actuar per manca de finançament”, assegura el vicepresident del COPATE, Joan Castor. “Si hi ha eclosió de mosquits i no hem pogut actuar, pot fer mal a nivell turístic: són famílies que no estan acostumades a les picades de mosquit i que marxen enfadats del territori i amb ganes de no tornar”, remarca Castor.
El també alcalde de Sant Jaume d’Enveja considera que, amb un millor finançament, també es podrien planificar actuacions, a llarg termini, per millorar els espais des d’on surten les avionetes que realitzen els tractaments, així com augmentar les ubicacions actuals.
Actualment, el pressupost del COPATE per als tractaments de mosquit i mosca negra gira entorn al milió d’euros, finançat per les aportacions de la Generalitat –més de la meitat-, la Diputació de Tarragona i els consistoris del Delta –uns 220.000 euros-. Castor assegura que són uns comptes de “mínims”, que representen 350.000 euros menys que la mitjana d’altres anys. L’alcalde de Sant Jaume d’Enveja també considera un “greuge” que, a diferència dels municipis del Delta, “els pobles afectats per la mosca negra no fan cap aportació”.
