Quin balanç fa d’aquests mesos en els que no s’ha arribat a formar govern?
El balanç és de constatació del fracàs de les quatre grans formacions polítiques espanyoles, incapaces pactar, constituir un govern i que ens han abocat a unes altres eleccions. Ha quedat clar que votar els partits espanyols no té cap sentit, no serveix de res. La seva incapacitat per formar govern és absoluta. I sabent el procés que està vivint el nostre país hem de votar en clau local i en clau catalana.
Com han viscut la resposta que han donat els grans partits a les grans reivindicacions ebrenques defensades al Congrés en els darrers quatre mesos?
Per exemple i respecte al pla de conca, jo mateix vaig presentar una iniciativa al ple del Congrés per fer sentir el que sempre hem reclamat des de les institucions locals o des de la majoria de les formacions polítiques del territori. La nostra sorpresa, en aquell cas, no ens la van provocar Ciutadans o el PP, que es van ubicar en el seu vot habitual, sinó que ens va vindre de la bancada dels socialistes catalans. Així com els aragonesos es van desmarcar en clau local per votar en contra de la nostra proposta, el PSC no va fer el mateix.
En què consistia la proposta que van votar?
Es tracta d’una proposta que va sortir del territori i de la comissió de sostenibilitat. I el PSC es va acabar abstenint. Això vol dir que no es va poder aprofitar la minoria del PP per aprovar la derogació del pla de conca a les corts espanyoles. Quant a les infraestructures, ha hagut incompliments rere incompliments. Es va subscriure un compromís entre el govern espanyol vers el català per tal de solucionar una part del problema després de les eleccions mitjançant la desviació del trànsit pesant de l’N-340 per l’autopista.
Considera que tot el que s’ha dut a terme a les Corts en aquests mesos, com el debat sobre el pla de conca al Congrés, ha estat malbaratar esforços?
No ha estat malbaratar esforços perquè en tot moment hem treballat per intentar solucionar els problemes de la gent del nostre territori i del nostre país. Anem a defensar el Parlament i el Govern en tot el procés, però mentrestant la nostra obligació és dur la veu de l’Ebre i de Catalunya a Madrid. Hem dut a terme algunes iniciatives que han sortit endavant, però com que la legislatura finalitza no s’aplicaran. Certament, genera certa frustració però no ens cansem. Tornarem a presentar aquestes iniciatives i les continuarem defensant.
Quines són les grans línies de Convergència en clau nacional per aquestes eleccions?
En clau nacional, més enllà de recolzar l’acció del Parlament i del Govern en tot el procés, que és la nostra prioritat, també ens centrem en les preocupacions del “mentrestant”, de tot allò que preocupa a la gent mentre treballem per l’Estat propi.
Respecte a possibles pactes, com es posicionaran?
No enganyem ningú, tal i com s’estan comportant el Partit Popular, no col·laborarem per tal que hi haja un govern del PP a l’Estat. Ha tingut una actitud molt bel·ligerant vers Catalunya i vers els ciutadans catalans. Així que la nostra aportació per formar govern a Madrid anirà a canvi de, i açò és innegociable, el dret a decidir, el compliment de les obligacions quant a inversions i deutes, l’eliminació dels dèficits en infraestructures… No solament fent el corredor mediterrani sinó també fent les inversions necessàries per mantindre les instal·lacions, les vies, les catenàries, les estacions.
Hi ha un escenari positiu després del 26 de juny?
En la mesura en que no hi haja una majoria absoluta, els nostres vots seran decisius. Quan això passe ja hem demostrat moltes vegades que sabem treure rendibilitat d’aquest fet.
Considera que el dret a decidir ha estat l’entrebanc per formar govern a Madrid?
Tant de bo fos així. Crec que Podem ho ha utilitzat com a justificació de la seva negativa al pacte. Caldrà veure com evoluciona tot perquè si finalment es configura un govern que no és del Partit Popular i els nostres vots són necessaris, la línia vermella que no traspassarem és la del dret a decidir.
En clau territorial, de l’Ebre i de la resta de la demarcació, quines són les línies de treball de Convergència aquesta campanya?
A nivell més local, la principal línia de la campanya són les infraestructures. Tarragona ha estat maltractada durant molts anys. No és una qüestió del darrer mandat. I si fem l’exercici de descomptar totes aquelles accions que els diputats de Convergència han pogut aconseguir per a la demarcació, la situació encara seria molt pitjor. Incidim en les infraestructures viàries i ferroviàries. Repeteixo que no només es tracta del corredor del mediterrani. És clar que és important que hi haja una doble via entre Tortosa i Tarragona però també és tant o més rellevant el manteniment de la xarxa actual per poder tindre un servei de rodalies i de mitja distància digne del segle XXI. A nivell d’infraestructures viàries, tenim la situació de la nacional 340 que s’ha de solucionar. També cal citar la continuïtat de l’A-27, pendent de fa molts anys, i l’N-420 a la Ribera, la Terra Alta i el Priorat, que està en un estat deplorable.
També parlen d’alleugerir els costos de l’energia.
Tarragona i Terres de l’Ebre tenen un problema molt greu: sent la demarcació principal en la producció d’energia al nostre país, aquesta té un cost caríssim que fa que les nostres empreses no puguen ser competitives. És un gran repte en el qual hem d’incidir i fixar molts esforços perquè la prioritat és crear ocupació. És cert que Catalunya està una situació una mica millor que la resta de l’Estat però no podem acabar de desencallar la situació si tenim un govern central que juga a la contra com està passant amb l’espanyol.
Confia en la recuperació de l’impost nuclear?
Sí. Tenim moltes lleis paralitzades o encallades al Tribunal Constitucional. Els recursos econòmics són fonamentals. Si el problema fos l’impost nuclear, aquests recursos els podria fer arribar igual l’Estat, però no hi ha tampoc aquesta voluntat. No crec que siga un tema només de l’impost nuclear sinó un atac per terra, mar i aire a les competències de Catalunya.
Considereu un aliat el País Valencià, ara que sembla que defensa el corredor mediterrani?
Crec que és una ajuda adicional, però també l’anterior govern, almenys d’aparença també deia que estava interessat en aquest projecte… Jo crec que el gran aliat que tenim són les institucions europees, que es neguen a finançar el corredor central si no es fa el del mediterrani. El problema és que com l’Estat central no cedeix no s’està fent ni un ni l’altre. Tot i això, si a l’Estat espanyol s’imposés un poc la racionalitat, aquest corredor del mediterrani no és que interesse a Catalunya, ni a la Comunitat Valenciana, sinó que interessa a Múrcia, a Andalusia, i ha de servir per concentrar la major part del PIB espanyol i donarli sortida a Europa. Si realment a l’Estat espanyol algú tingués una visió global de l’Estat, el corredor ja estaria fet.
