Betalú es va imposar únicament per 35 segons en la general, en l’edició més ajustada de la història. L’última etapa se la va adjudicar el colombià Diego Alejandro Tamayo.
Després 612 quilòmetres repartits en 6 etapes, per fi els titans van aconseguir la pedra de finisher, guanyada amb molt d’esforç i superant totes les adversitats possibles: dunes, desert, jornades de més de 100 km amb vent i calor extrema … La Titan han estat una autèntica proesa per a tots els bikers.
El més ràpid va ser per segon any consecutiu l’ampostí Josep Betalú, que ja va guanyar el 2016 i que amb 40 anys va aconseguir repetir gesta en el desert. El relleu generacional està garantit amb un rival com Bou, de només 24 anys i que en l’etapa Garmin va oferir una exhibició a la navegació. Tan sols una fortalesa extrema de Betalú en les dues següents jornades li van permetre recuperar una renda de més de 6 minuts i poder celebrar així la seva victòria a Maadid.
Des de l’edició de 2008, quan Roberto Heras es va imposar a Joan Llordella per 38 segons, no es vivia un final tan ajustat a la meta. A més, Betalú es converteix en el segon ciclista més llorejat de la història de la Titan, amb dos triomfs, només per darrere del propi Heras amb quatre.
“És una carrera que s’adapta perfectament a mi i és molt especial. Bou ha fet vibrar la cursa i ha estat molt emocionant, i per això es recordarà més la meva victòria. Estava molt confiat de les meves forces i vaig poder recuperar tot el temps perdut després de la tercera etapa. Rivals d’aquest calibre engrandeixen el meu triomf “, ha explicat Betalú en meta, que ha lloat als seus companys d’equip del Doctore-BMC, Raúl Hernández i Aitor Hernández.
L’etapa de divendres va deixar poc marge per retallar, ja que únicament era de 51km. En una jornada de nervis, en què el vencedor de 2015, Diego Alejandro Tamayo, va aconseguir deixar empremta sent el més ràpid d’un reduït nombre d’escapats, amb un temps de 1:40:45.
(Font: Titan Desert)
