El document, a partir d’un procés participatiu, ha d’establir un conjunt de mesures per garantir una oferta de qualitat que comporte una alternativa real al transport privat, que el 2006 (i no hi ha dades més actualitzades que puguen modificar la situació de sortida) implicava un 43% dels viatges intramunicipals i un 89% dels intermunicipals. La quota modal del transport públic no arribava al 4% enfront el 20% al total de Catalunya. Una situació que ha pogut millorar amb les mesures preses en els darrers dos anys quant a noves línies i integració tarifària parcial (només per carretera i no en tots els operadors), però que continua tenint molt marge de recorregut. De fet, resulta del tot simptomàtic que la majoria d’accions que preveia el Pla Director de Mobilitat presentat per l’últim govern tripartit el març del 2010, fet a partir de l’enquesta de mobilitat encara vigent del 2006, continuen pendents d’executar-se. Un pla que feia una diagnosi i proposava un paquet de 87 mesures majoritàriament validables per revertir la situació actual, agreujada per la crisi ferroviària. Per això, a excepció d’algunes previsions que avui estarien fora de lloc (si més no en el curt termini), com la construcció d’un aeroport (a Roquetes) o la d’una anella ferroviària per al Delta, i reduint les expectatives de demanda a causa de la crisi i la davallada poblacional, la plataforma Trens Dignes reclama a l’executiu que agafe com a base aquell document, que no va completar tota la tramitació, i evite gastar-se “més de 200.000 euros més”, segons els càlculs del portaveu de Trens Dignes Josep Casadó, en un altre treball.
Revisat aquesta setmana en l’edició en paper del Setmanari L’EBRE, el Pla del 2010 posava el focus, en connivència amb el Pla Territorial que també s’estava redactant aleshores, en “el paper previst per a l’estació l’Aldea-Amposta-Tortosa, que ha de convertir-se en un centre d’intercanvi modal de les Terres de l’Ebre”. Una previsió que fins ara no ha estat dotada de recursos. El Pla ja identificava l’absència d’intermodalitat (sobretot les connexions bus-tren) com una de les grans mancances al territori, al costat d’altres dificultats com ara la baixa ocupació dels vehicles privats, especialment en els viatges per mobilitat ocupacional, l’escassa oferta de transport públic als polígons industrials o la no integració d’altres viatgers en el transport escolar. De fet, Trens Dignes parla avui de la necessitat d’aixecar una estació de busos de referència a l’Aldea com a estació central ferroviària. “Dels 20 serveis diaris d’Hife a l’Aldea, tots menys un paren a l’antiga nacional i no ho fan a l’estació de tren”, lamenta Casadó. La plataforma ciutadana també és partidària d’introduir el criteri d’intermodalitat a l’estació de Móra la Nova o d’aprofitar algunes línies de bus per donar cobertura a més municipis.
El document del 2010 també abordava probablement el principal buit del territori quant a la mobilitat: la gairebé absència de transport públic de mercaderies. Es remetia al pla estratègic de la pública Cimalsa per desenvolupar el Logis Ebre al voltant de l’estació ferroviària de l’Aldea, però el cas és que avui l’estació de mercaderies de l’Aldea no ha transcendit que aparega a cap document del govern espanyol.
