El cos sense vida d’una cria de bou enfosqueix la llum que s’endinsa pels arbres de l’illa dels Bous, al pas del riu Ebre per Vinallop (Tortosa). Uns metres més enllà, les restes òssies d’un altre brau, aquest d’edat més avançada, revelen que l’harmonia d’aquest illot fluvial s’ha tornat a trencar. Una vintena de bous, vaques i vedells, encara vius i de figura esquelètica i mirada famèlica, ho evidencien: A l’illa dels Bous hi segueixen havent bous i, un cop més, s’estan morint de gana.
La seua històrica presència a l’illa és ara desconcertant. A l’illa de l’Ebre ja no hi haurien d’haver bous. Principalment, perquè el 2012, el llavors director dels serveis territorials d’Agricultura i Medi Natural a les Terres de l’Ebre, Pere Vidal, va assegurar que els traslladaria a un indret que en garantís el benestar. Ho va afirmar després d’un episodi lamentablement similar al d’ara, on l’abandonament i la deixadesa dels animals va escandalitzar gran part del país. Avui, però, comprovem en exclusiva que aquella promesa no es va complir. La macabra realitat es repeteix quatre anys després.
Diverses persones, que naveguen pel riu assíduament, expliquen que els bous “sempre han estat a l’illa, també des del 2012”. De fet, ho corroboren des dels serveis territorials del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. Finalment, mai es van retirar els bous per un desacord envers “les competències sobre els animals”. Pere Vidal, actualment adjunt a la direcció dels serveis territorials d’Ensenyament a les Terres de l’Ebre, reitera que ja no n’és l’encarregat. La responsabilitat, però, continua sent dels serveis territorials de Ramaderia a les Terres de l’Ebre, ara sota la recent direcció de Ferran Grau. De moment, però, no n’han volgut fer declaracions, com també ha refusat referir-se a la qüestió el delegat del Govern, Xavier Pallarés. Cal recalcar que, tot i que l’illa és responsabilitat de la direcció general de Costes, els animals ho són del departament de Ramaderia. I, més encara, després de les declaracions de Vidal el 2012, quan sentenciava que “la problemàtica la resoldrem des d’aquí, sense que represente un cost excessivament elevat”. A tot això, el setmanari L’EBRE ha visitat, durant aquesta última setmana, l’illa dels Bous. L’estampa dels braus torna a ser esgarrifosa. Sense res que endur-se a la boca, com a conseqüència de l’eixutesa del terreny, malviuen famèlics entre les prop de 20 hectàrees de l’illa. Tots ells estan en carn i ossos. “I això no es pot tolerar”, exclama Saray Segarra, portaveu d’un grup de voluntaris que durant els últims dies han anat a portar menjar als bòvids. Proposen deixar els animals a l’illot i establir una sèrie de mesures que els hi garantisca una alimentació adequada, i un bon estat de salut.
El reportatge sencer, de tres planes, amb fotos exclusives i impactants, es pot llegir aquesta setmana a l’edició en paper del Setmanari L’EBRE.
