Els autors del treball, Gerard Mora, Carme Ferré i Pilar Montesó, exposen que cal reorganitzar el disseny d’hospitals i el procés d’atenció per adaptar-los a les necessitats dels cuidadors, per aprofitar-los com a recurs, ja que en l’estudi també s’enumeren tota una sèrie d’activitats que duen a terme els cuidadors i que ajuden els professionals.
L’objectiu d’aquest estudi, que ha estat publicat a la revista AppliedNursingResearch, ha estat explorar i comprendre l’experiència del procés d’adaptació dels cuidadors familiars als hospitals. Ha estat un treball qualitatiu basat en les experiències de vida de cuidadors de malalts crònics de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Concretament, s’han entrevistat en profunditat nou cuidadores familiars de diverses unitats d’aquest hospital.
La principal conclusió és que els hospitals no han estat dissenyats per donar cabuda als cuidadors. Segons els investigadors, caldria reflexionar sobre la cura de la família a l’hospital, ja que tenen una presència activa i són invisibles per al sistema sanitari. No obstant això, s’utilitzen com a recurs i fan tasques relacionades amb la nutrició, la higiene, la comoditat i el suport al pacient, moltes de les quals no poden ser dutes a terme per professionals de la salut.
Per aquest motiu, consideren que cal reorganitzar el disseny d’hospitals i el procés d’atenció per adaptar-los a les necessitats dels cuidadors, a fi d’aprofitar aquest recurs, important per a la cura. “Es tracta de canviar alguns protocols i normes, ja que és contradictori que els fem fora de l’habitació quan fem una cura o passem visita si després a casa són ells els que s’han de fer càrrec del pacient. També de buscar un espai per al seu benestar com sales de descans que ja existeixen a alguns hospitals d’Andalusia”, apunta Gerard Mora, un dels autors. “Això augmentaria tant l’eficiència del model d’atenció i reforçaria l’autoestima dels cuidadors familiars”, afegeix.
