El delegat del Govern, Joan Castor Gonell, ha aprofitat aquest dimecres la roda de premsa posterior a la celebració del Consell de direcció amb els responsables dels serveis territorials per parlar amb claredat sobre la polèmica decisió de prescindir del director del Parc Natural dels Ports, Antoni Curcó. Després de la mobilització contra la seva «destitució» protagonitzada al passat dissabte per entitats conservacionistes davant la seu de la delegació a Tortosa, Gonell s’ha expressat sense embuts. Tant del que és com del que no és. És a dir, «no és un cessament. Hi ha una comissió de serveis que finalitza. I com entenem que és un encàrrec que requereix complicitat amb el departament (de Territori), ara s’aposta per un canvi». I per què? Doncs perquè «fora del sector ambientalista no hi ha ningú content de com funciona el parc natural».
El delegat ha donat a conèixer el relat dels greuges acumulats per la gestió de Curcó de cara a justificar els motius per prescindir-ne. «Dins del parc natural hi ha dues associacions de propietaris, i totes dues han vingut a manifestar-me el seu desacord amb com s’estaven fent les coses. Hi ha propietaris ramaders que no poden accedir als terrenys on tenen els animals perquè les pistes no són transitables». A escala dajuntaments, «bona part de les queixes giraven al voltant de la pèrdua de subvencions» a causa dels informes negatius redactats des de la direcció, fins al punt que «no n’hi ha cap satisfet del funcionament». És per això que Gonell ha justificat la creació d’un Consell d’Alcaldes «on estaran representats els nou municipis que tenen terme dins del parc. Es tracta que tots puguin participar en la gestió de l’espai natural. Fins ara, i a diferència de la resta de parcs naturals, només n’hi havia tres a la Junta rectora».
El malestar també s’ha fet evident tant per les ADF com pels Agents Rurals, encara que «la queixa per a mi més important» ha estat la procedent dels Bombers. Gonell ha desvelat que des del cos «es queixen de l’estat de les pistes forestals i de la prohibició, per part de la direcció del parc natural, de poder tallar ni tan sols la branca d’un pi per un lloc on no poden passar». Aquesta manera de fer ha desembocat «en una situació de nul·la accessibilitat als llocs on s’han de garantir el pas dels Bombers en un cas d’emergència». Gonell ha anat més enllà lamentant («sense voler entrar en més detalls») que «fins avui no hi ha hagut voluntat per part de la direcció del parc natural de redactar el pla d’emergències», tal com tenen la resta d’espais naturals del país. La preocupació davant d’aquesta mancança «prové dels Bombers, no de la direcció».
Davant de tot plegat, el delegat ha estat categòric i ha reiterat la necessitat de disposar d’un perfil «gerencial i capaç permetre la participació de tots els implicats» en la gestió de l’espai. No em puc trobar amb tota aquesta llau de queixes on tothom està enfadadíssim. Als estatuts de creació dels parcs es deixa clar que cal compatibilitzar l’activitat econòmica i tradicional amb la preservació de l’espai natural. I això, que és de fa quaranta anys, és el que ara en diem sostenibilitat. Però hem arribat a un punt en el qual s’ha anul·lat la missió de la junta rectora i s’ha convertit en un òrgan on tot es decideix a cop d’informe del director. I així no és com funcionen la resta dels parcs naturals de Catalunya. «L’única pretensió com a govern és que tots els sectors estigui satisfet de com funciona el parc», sentenciava.
En aquest punt Gonell s’ha aventurat a donar «una opinió personal. S’ha arribat a una situació en què es vol fer passar abandonament per conservació. I les coses s’han de gestionar. Conservació és una altra cosa. Si hi ha una activitat econòmica que es pugui fer, també ajuda a prevenir incendis. Perquè si alguna cosa hem de tenir garantida és la de poder abordar un incendi per salvar la màxima superfície possible del parc». És per això que el delegat demanaria al nou director «que procuri que tothom estigui content. Cal ser capaç de mantenir un equilibri entre tots els interessos».
