Carles Puigdemont ha volgut tenir un record aquest divendres als tretze estudiants morts per l’acceident de Freginals, del qual es compleixen avui 10 anys. En un post a les seves xarxes socials, el llavors president de la Generalitat recorda les actuacions que va dur a terme el seu govern i mostra el seu condol per a familiars i amics de les víctimes. Tot seguit el reproduïm íntegrament:
“Avui fa deu anys de l’accident de trànsit en què tretze estudiants Erasmus de la Universitat de Barcelona van perdre la vida en tornar de les Falles de València. Va ser a l’alçada de Freginals, a la comarca del Montsià, quan l’autobús en què viatjaven va travessar la mitgera de l’autopista, va envair el carril contrari i es va estavellar. Va ser un dia espantós, impossible d’esborrar mai de la memòria. Moltes de les víctimes mortals, totes elles estrangeres, eren noies i en gran part eren alumnes de la facultat d’Economia. Si no recordo malament, feia poc temps que havien arribat a Catalunya, atretes per la qualitat universitària de Barcelona i per l’experiència que els estudiants poden viure a la nostra capital.
Un any després de l’accident, la UB amb el seu rector al capdavant va decidir instal·lar un monòlit per recordar les víctimes de la tragèdia, on vam poder retrobar alguns dels supervivents, i reviure inevitablement aquelles hores immediatament posteriors a l’accident. Avui és el punt de trobada de l’homenatge de record en el desè aniversari de l’accident (gràcies de tot cor per fer-ho!)
“Penso en les famílies que de seguida van venir fins a Tortosa sense saber si la seva filla era viva o no, i el moment tan difícil en què van conèixer que havien perdut la filla”
Penso en les famílies que de seguida van venir fins a Tortosa sense saber si la seva filla era viva o no, i el moment tan difícil en què van conèixer que havien perdut la filla. En les famílies italianes que van arribar l’endemà i les vam intentar consolar i atendre en tot moment. En el gest de l’aleshores primer ministre d’Itàlia, @matteorenzi, de desplaçar-se ràpidament per estar al costat dels seus compatriotes i dedicar-los hores d’atenció, anant també a l’hospital de la Verge de la Cinta guiats pel conseller de Salut, Antoni Comín.
De les coses més impactants d’aquell dia, m’enduré sempre al meu cor l’aplaudiment que les famílies de les víctimes –sí, es van posar a aplaudir enmig d’aquell dolor infinit– van dedicar-nos pel tracte excepcional dels serveis públics de Catalunya. Emergències, bombers, personal sanitari, Protecció Civil, Creu Roja… tothom va actuar amb un esperit de servei, una professionalitat i una sensibilitat que va ser admirable. Eren ells els qui havien patit la pèrdua més dolorosa que es pugui patir, i tanmateix els vam poder reconfortar tant com vam poder, sense escatimar esforços.
Anys després, he tingut l’oportunitat de coincidir diverses vegades amb un dels bombers que va estar al peu de canó, i quan en parlem sempre sentim la contradicció entre la tristesa per la tragèdia i la mort de tretze joves que tot just començaven a anar sols pel món, i l’orgull per l’ajuda, l’acompanyament i la professionalitat que el país va saber donar”.
Més informació: Ajuntament i veïns de Freginals recorden les tretze víctimes de l’accident d’autocar a l’AP-7 de fa deu anys (vídeo)
