Vivim un moment crucial per al futur de la llengua catalana. No només perquè la nostra parla i cultura formen part d’una identitat col·lectiva profunda, sinó perquè la realitat sociolingüística ens reclama actuacions valentes i coordinades. També des de les Terres de l’Ebre, malgrat ser el lloc del país amb més presència del català, però on segons les darreres dades aportades per l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat amb l’Enquesta d’Usos Lingüístics, hi hagut una caiguda del 5% de l’ús habitual del català i una pujada del castellà d’un 4.4%, respecte la última enquesta.
Davant d’aquesta situació és molt important el compromís personal de la gent en el manteniment, defensa, ús i reivindicació del català; i també ho és el paper i la implicació de les institucions, una de les quals i més properes a la ciutadania són els ajuntaments. Els municipis són la primera trinxera de la llengua.
És per això que l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), de la que en sóc vicepresident, ha impulsat la campanya Municipis per la Llengua per donar una resposta decidida i necessària capaç d’articular polítiques lingüístiques des de la proximitat i amb vocació transformadora.
La campanya demana un compromís municipal ferm amb la llengua catalana, i estableix accions concretes i una voluntat clara de situar la llengua al centre de l’acció política local, i proposa, per exemple, que tots els ajuntaments de Catalunya incorporin una regidoria o àrea específica de llengua catalana amb l’objectiu d’aprofundir en la promoció, l’ús social i la normalització del català en l’àmbit municipal.
A les Terres de l’Ebre, un territori on el català continua sent la llengua predominant en la vida quotidiana, en els usos socials i en les relacions veïnals, este debat no és aliè. Aquí,com a la resta de país, els ajuntaments són els qui viuen de més a prop la diversitat les situacions lingüístiques, qui coneixen els reptes i oportunitats en l’ús de la llengua i qui, en definitiva, poden fer que el català no només sigui present, sinó útil i visible en tots els àmbits de la vida local. És precisament este caràcter quotidià el que fa que una política lingüística local ben entesa sigui una eina de cohesió social i de vertebració comunitària.
La campanya Municipis per la Llengua és una proposta de compromís i de coordinació. Els objectius inclouen fomentar el català com a llengua preferent en la comunicació municipal, sensibilitzar la població sobre el valor de la llengua i crear Taules Locals de Llengua on ajuntaments i entitats puguin treballar conjuntament per definir accions concretes. També serà un espai per compartir experiències, projectes i recursos que ja funcionen, i que, a la vegada, puguin servir d’exemple i inspiració per a altres pobles.
Ara bé, perquè aquesta iniciativa tingui èxit cal, primer de tot, voluntat política i lideratge local. I això vol dir, capacitat de traduir compromisos en accions tangibles i concretes: incorporar criteris lingüístics en la documentació i atenció ciutadana, promoure activitats culturals i educatives en català, fomentar l’aprenentatge i l’ús entre totes les generacions, i crear espais on la llengua no sigui un element secundari, sinó central. Tot això exigeix recursos, formació i, sobretot, situar la política lingüística entre les prioritats del govern municipal.
A més, cal no oblidar que les entitats, els comerços, les empreses, les escoles i la ciutadania en general són actors essencials del procés. La xarxa local, els clubs esportius, les associacions culturals i veïnals o els mitjans de comunicació, juguen un paper determinant en la consolidació d’un ús social viu i present de la nostra llengua en l’àmbit local. Per això, també cal de la seva implicació diària per arribar a tothom i a tot arreu.
Este compromís compartit és el que ha d’ajudar a fer el català, encara més, una llengua de participació, de negoci, de cultura i de vida comuna. És cert que els reptes són importants i complexos: l’ús social del català competeix amb altres llengües en molts àmbits, i la societat és cada cop més diversa. Per això, no serveixen solucions simplistes ni polítiques aïllades. Cal que cada poble incorpori una estratègia integral que asseguri que el català segueixi sent una llengua que no només es parla, sinó que es viu, s’estima, es comparteix i ens uneix.
Jordi Gaseni
Senador d’Esquerra Republicana i vicepresident de l’AMI
