El Govern i l’Ajuntament d’Alcanar han signat un protocol per impulsar les obres per evitar inundacions al barranc del Llop d’Alcanar. El document contempla l’expropiació dels deu edificis que hi ha a la zona del barranc, si no s’arriba a cap acord de compra amb els veïns. La previsió és que a finals del 2027 es comenci a executar les obres i que s’acabin definitivament entre finals del 2028 i inicis del 2029.
El protocol d’intencions que s’ha signat aquest divendres al Palau de la Generalitat contempla la construcció de les infraestructures hidràuliques necessàries per evitar més inundacions al barranc del Llop. El document ha estat signat per Dalmau, per l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Josep Lluís Armenter.
L’acord busca una «solució definitiva» a la problemàtica, que es basa en l’adquisició de mutu acord de les propietats afectades. En cas que no sigui possible, s’expropiarà les finques. De moment l’Ajuntament d’Alcanar ja ha començat un procés de taxació dels habitatges afectats. Un cop s’hagi produït la compra o l’expropiació, s’enderrocarà els edificis.
L’ACA ja ha tret a licitació la redacció del projecte constructiu per evitar inundacions, per valor de 163.360 euros. El projecte haurà d’incloure la construcció de dues basses de laminació de 65.000 i 27.500 metres cúbics, la derivació de cabals cap al barranc dels Bandolers i la canalització final cap al mar. Es pot concórrer al concurs fins al 19 de gener.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, assegura que el protocol salda un deute històric. Explica el contingut del protocol i diu que contempla les expropiacions. L’alcalde d’Alcanar, Joan Roig, diu que és un acord històric. Autor: Govern
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau: «Avui saldem un deute històric del Govern i del país amb Alcanar. Aquesta era una situació que ja feia massa que durava»
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha assegurat que l’executiu està «decidit» a donar «una resposta definitiva» als ciutadans d’Alcanar per «posar fi d’una vegada per totes a la situació». «Avui saldem un deute històric del Govern i del país amb Alcanar. Aquesta era una situació que ja feia massa que durava», ha remarcat. Dalmau també ha indicat que “l’objectiu final és la canalització del barranc, però sobretot donar una solució a la problemàtica de les cases que hi ha, una solució que passarà pel diàleg però en què el Govern serà ferm”.
L’alcalde d’Alcanar, per la seva banda, ha agraït “la valentia política i el rigor tècnic del Govern” i ha recordat que la seva població ha patit “cinc catàstrofes naturals en set anys, cosa que demostra que el canvi climàtic no és un futurible, és una realitat”
L’alcalde d’Alcanar, per la seva banda, ha agraït “la valentia política i el rigor tècnic del Govern” i ha recordat que la seva població ha patit “cinc catàstrofes naturals en set anys, cosa que demostra que el canvi climàtic no és un futurible, és una realitat”. En aquest sentit, l’àmbit d’Alcanar Platja ha patit en els darrers anys episodis d’inundacions extremes, especialment els anys 2021 i 2023, amb precipitacions molt intenses que han provocat danys materials importants i han posat de manifest un risc greu i recurrent per a la població. A aquests antecedents s’hi suma l’impacte de fenòmens meteorològics extrems recents, que evidencien com el canvi climàtic incrementa la freqüència i la intensitat d’aquest tipus d’episodis.
Un full de ruta clar, estructurat en tres fases
El protocol fixa un full de ruta detallat, que ordena l’actuació en tres grans fases successives i coordinades.
Fase 1: Coordinació dels projectes hidràulics i urbanístic
En aquesta primera etapa, es constituirà la Comissió de Seguiment, integrada per representants de les dues administracions i l’ACA, que serà l’òrgan encarregat de coordinar les actuacions i harmonitzar calendaris. Durant aquesta fase, l’ACA definirà l’abast i el calendari del projecte hidràulic i elaborarà un mapa preliminar d’afectacions. Paral·lelament, l’Ajuntament d’Alcanar, amb el suport tècnic i jurídic finançat pel Departament de la Presidència, iniciarà la documentació necessària per a la reordenació urbanística de l’àmbit del barranc del Llop. Pel que fa a l’adquisició o, en darrer terme, expropiació dels habitatges existents, el procediment s’allargarà en totes les fases ja que la voluntat de les dues administracions és alliberar el barranc del Llop d’immobles el més aviat possible.
En aquest mateix període també es redactarà el projecte hidràulic que ara s’ha licitat i s’iniciaran els primers contactes amb els propietaris dels immobles afectats. A més, l’Ajuntament implantarà igualment mesures d’alerta primerenca, informació i educació a la població, mentre no s’executin les obres definitives. Tot aquest procés s’allargarà fins a finals de l’any vinent.
Fase 2: Aprovacions i definició d’alternatives
Un cop definides les solucions tècniques, l’Ajuntament d’Alcanar tramitarà i aprovarà les modificacions urbanístiques necessàries per reordenar l’àmbit i garantir l’existència dels espais destinats a sistemes fluvials, que ara són sòl urbà. Al mateix temps, l’ACA aprovarà el projecte constructiu de les obres hidràuliques. Aquesta fase pot allargar-se fins a la primavera de l’any 2027.
Fase 3: Execució
La darrera fase correspondrà a l’execució de les obres hidràuliques, d’acord amb el projecte aprovat. Un cop finalitzades, l’ACA recepcionarà les noves infraestructures i en transferirà la titularitat a l’Ajuntament d’Alcanar, que n’assumirà la conservació i el manteniment. Aquest període inclourà també les actuacions de restitució morfològica i renaturalització del barranc, amb l’objectiu de consolidar-lo com a sistema fluvial funcional i resilient davant futurs episodis de pluges intenses. Aquesta fase del projecte es pot allargar fins a primers de l’any 2029 tot i que a finals del 2027 ha hi haurà màquines sobre el terreny per iniciar les obres de les infraestructures hidràuliques.
Un acord basat en la coordinació, la transparència i la sostenibilitat
El protocol estableix com a principis rectors de l’acord la complementarietat entre les solucions hidràuliques i urbanístiques, la proporcionalitat i la mínima afectació possible, la transparència i la informació contínua a la ciutadania, així com la sostenibilitat ambiental i la renaturalització del sistema fluvial.
