El Govern ha comunicat aquesta setmana que “Patrimoni dona el vistiplau a l’adaptació del projecte d’ampliació de l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta”, amb una nota de premsa il·lustrada amb un bonic i prometedor grafisme que també anava acompanyat d’un segon titular: “L’aprovació de Patrimoni permetrà reprendre les obres d’ampliació a principis de 2026”.
Hi ha també més informació oficial, sempre via nota de premsa institucional, per començar a revertir la situació de desesperació de la salut al territori. S’explica que està assegurat “el manteniment íntegre del programa assistencial”, i que, “les adaptacions acordades integren les restes conservades sense reduir les prestacions definides”.
Però no és aquesta l’única nota rellevant que ha arribat als mitjans de comunicació en relació amb l’HTVC. Després de 35 setmanes consecutives manifestant-se tots els dimarts, també els professionals (metges, infermeres i personal), van comunicar el passat 2 de desembre que feien l’última concentració, sumant-se a partir d’ara a la protesta d’altres hospitals de l’ICS. No han abaixat la guàrdia. I si algun agraïment públic cal fer davant dels últims esdeveniments, és precisament a aquestes desenes de persones quan s’han mantingut en peu per la dignitat d’una salut pública, que políticament, no ha estat a l’altura.
La comunicació de tot el que envolta a l’hospital de referència del territori -probablement, el més important per a tots els ciutadans ebrencs-, ja fa anys que és una calamitat
La comunicació de tot el que envolta a l’hospital de referència del territori -probablement, el més important per a tots els ciutadans ebrencs-, ja fa anys que és una calamitat. Per no saber, no sabem qui són els membres de la Comissió de Patrimoni que estan en l’origen de l’aturada cardíaca en forma d’obres que hem patit, ni tampoc quins són els motius. Ni tan sols s’han donat a conèixer els informes, i per tant tampoc sabem quines són les justificacions, o el que s’ha denominat “les prestacions definides”.
El departament de Salut s’ho ha de fer mirar. No es pot tenir aquesta manca de respecte a la intel·ligència de cara els ciutadans, com els mateixos professionals han anat denunciant una setmana i una altra
El departament de Salut s’ho ha de fer mirar. No es pot tenir aquesta manca de respecte a la intel·ligència de cara els ciutadans, com els mateixos professionals han anat denunciant una setmana i una altra. Aquesta crisi sanitària, com ja va passar durant la covid, és també una crisi de credibilitat que serà la molt difícil de revertir. En el millor dels casos, caldrà esperar molts anys, fins que el muntatge gràfic que durant uns dies retindrem a la memòria, es tradueixi en eficàcia i qualitat assistencial -sota mínims en molts aspectes-, i els responsables directes assumeixin que, en lloc d’amagar-se, el que han de fer és rendir de comptes.
El joc polític dels comunicats interessats no pot substituir el dret a la informació, vulnerat sistemàticament en aquesta qüestió, des del primer dia, perquè s’ha apostat per l’opacitat
Sí, la transparència segueix, metafòricament a l’UVI. I els gestors d’aquest servei públic i dret fonamental de les persones han d’entendre, d’una vegada per totes, que amb la salut no s’hi juga. El joc polític dels comunicats interessats no pot substituir el dret a la informació, vulnerat sistemàticament en aquesta qüestió, des del primer dia, perquè s’ha apostat per l’opacitat. L’ampliació d’un hospital, i encara més la construcció d’un de nou, costarà anys i potser dècades. Però una informació exquisida i escrupolosa en temes de salut, és el mínim que els ciutadans hem d’exigir, perque no és una qüestió de manca de recursos sinó de voluntat política i d’estil. I també de respecte als ciutadans.
