El diputat per la circumscripció de Tarragona al Congrés de Junts, el riudomenc Josep Maria Cruset, ha estat la veu territorial escollida pel partit de Carles Puigdemont per explicar les raons per les quals han decidit passar-se a l’oposició del govern espanyol amb armes i carretes. La seva valoració abasta tant criteris generals com focalitzats en les necessitats ebrenques, i es resumeix en una frase lapidària: “No ens deixarem humiliar”.
“Per entendre les decisions polítiques cal entendre els fils conductors que les motiven”, explica Cruset. I és per això que inicia el relat “ara fa dos anys, quan Pedro Sánchez volia ser investit. Llavors és quan el PSOE es posa en contacte amb nosaltres per tal que ho votem a favor. Des de Junts vam plantejar unes condicions que es van acabar ratificant amb el Pacte de Brussel·les”. La importància del document és que marcava les regles del joc. “En primer lloc -recorda el diputat- es reconeixia l’existència d’un conflicte polític entre l’Estat espanyol i Catalunya. I és molt rellevant perquè s’admetia per primer cop per part d’un partit espanyol. El segon punt deixava evident la nostra desconfiança cap al PSOE, per la qual cosa es creava la figura d’un mitjancer internacional. I tot seguit quedava escrit que l’acord tenia com a intenció fer avançar el dia a dia dels catalans i el reconeixement nacional del país. No era, en cap cas, un acord de legislatura”, deixa clar Cruset. Fins al punt que “si no presentava resultats, des de Junts ens consideraríem exempts del seu compliment”.
“Passat el primer any -continua- vam constatar que hi havia una voluntat zero d’avançar. Tot eren excuses, com les que ens van dir per no complir amb el traspàs de les competències d’immigració a Catalunya. Sempre havíem avisat que no donaríem els nostres set vots a canvi de res. I és per això que vam advertir amb una moció de confiança”. L’amenaça no es va concretar perquè “l’equip del mitjancer internacional ens va demanar retirar la petició per exhaurir totes les possibilitats. I així ho vam fer”.
Des d’aquell punt fins ara, des de Junts “hem constatat que el PSOE només volia guanyar temps per esgotar la legislatura”. Segons el relat de Cruset, es tracta “d’una sèrie d’incompliments sistemàtics que perjudiquen els ciutadans de Catalunya perquè cada dia que passa estan pitjor”. És per aquest motiu que la decisió presa a Perpinyà “es fonamenta en tres nivells. El primer, no participar en més reunions a Suïssa. El segon, no tenim gens d’interès a negociar les lleis que porti el govern a aprovació al Congrés. Entre altres coses perquè el 99% són d’àmbit estatal i no són d’interès per a Catalunya. Votarem sistemàticament en contra perquè som oposició I finalment, i lligat a tot l’anterior, no participarem en reunions amb l’entorn de l’executiu ni de la Moncloa”.
En cap moment es parla d’una moció de censura. Ara bé, sí exposa amb rotunditat que “no transaccionarem cap llei com fèiem abans” de cara a garantir el suport per les majories. “I cal tenir present que el Congrés no és com la política municipal, on els plens es poden convocar quan convinguin. Pel Congrés passen cada setmana dues proposicions de llei, dues propostes no de llei que, tot i no ser vinculants, marquen el posicionament, i transposicions europees als estats membres. El PSOE no tindrà capacitat de govern. I ara com ara no se’ns ocorre res que ens pugui fer canviar”, diu ras i curt.
Arribat el moment de centrar el focus en el territori, i davant la més que previsible negativa a donar suport als pressupostos per a l’any vinent, Cruset remarca “l’acció prejudicial evident” a la demarcació i a les Terres de l’Ebre en particular. “L’últim any l’execució de la inversió pressupostada a Catalunya va ser del 50% mentre que a Madrid era del doble. Un català rebia 130 euros d’inversió i un de Madrid 373 euros. I el govern no va complir amb els compromisos de publicar precisament el grau d’execució per territori. Si no ho fan és perquè tenen alguna cosa que amagar”.
Derivat de l’argumentari venen les qüestions concretes. Segons explica Cruset, “fa 25 anys que es va publicar al BOE per primer cop la licitació de la variant de Gandesa de l’N-420. I d’aquests, 15 anys amb govern del PSOE. Si algú té la temptació que les obres es poden quedar aturades per culpa nostra, és fals”. En la mateixa línia, sobre el tercer carril de l’AP-7, “ells sabran si s’atreveixen a aturar-lo”, en referència a l’executiu espanyol. I pel que fa a la protecció del delta de l’Ebre recorda que la presència de la Taula de Consens en les reunions bipartites entre l’Estat i el Govern de la Generalitat “va ser una transaccional que vam introduir nosaltres”.
“Junts és el partit més previsible que hi ha. Tenim uns paràmetres ben fixats. Fins ara negociàvem cada carpeta i si el PSOE complia, nosaltres també. Però el PSOE ha volgut governar com si tingués una majoria absoluta que no té. Era una fal·làcia. I el que no farem a Junts davant de les excuses és deixar-nos humiliar”, tancava Cruset.
