El Teatre Auditori Alcanar ha acollit aquest cap de setmana les Jornades de la llengua: On som i on anem?, dos dies de debat a fons sobre l’estat actual i les perspectives de futur de la llengua catalana, des de l’àmbit de la sociolingüística, la dialectoloogia i la ciutadania.
Les jornades formen part del cicle d’actes que el Congrés de Cultura Catalana impulsa aquesta tardor a Palma, Alcanar i València, i han comptat amb creadors de continguts digitals, filòlegs, sociolingüistes, periodistes, traductors, professors i investigadors, que han aportat mirades complementàries sobre el present i el futur de la llengua catalana. Entre els participants hi ha hagut professionals de referència de l’àmbit acadèmic, cultural i mediàtic, així com membres actius de diverses entitats que treballen per la promoció del català.
Diagnòstic de la situació actual de la llengua
Les jornades han arrencat amb un debat amb el catedràtic Miquel Àngel Pradilla Cardona, el filòsof i sociolingüista Jordi Martí Monllau i la filòloga i coordinadora d’Educació a Plataforma per la Llengua, Berta Serra. La sessió ha estat moderada per Francesc Marco, doctor en Història i secretari de la Junta Executiva de Plataforma per la Llengua.
Sobre l’estat de la llengua, Pradilla ha assegurat que “el català se salvarà on hi hagi majories socials”. Martí Monllau ha alertat, sobre aquesta qüestió: “no tenim un conflicte lingüístic, sinó un conflicte polític. Patim una subordinació lingüística on ja no cal la repressió, perquè ja ens autoreprimim nosaltres”. I ha afegit que “el bilingüisme social sempre és un estat provisional entre dos monolingüismes. Correm el perill que el català passi de ser una llengua simbòlica i que només es trobi en usos privats”.
Berta Serra ha explicat l’experiència dels darrers temps al País Valencià: “Hem demostrat que som eficaços quan ens organitzem”
Berta Serra ha explicat l’experiència dels darrers temps al País Valencià: “Hem demostrat que som eficaços quan ens organitzem”. En aquest sentit, ha reivindicat el paper de l’escola: “És l’única eina que tenim per saber que tindrem garantida la unitat lingüística dels Països Catalans”. Serra també ha volgut fer un toc d’alerta: “Cal que tinguem clar que la batalla per la llengua es juga arreu dels Països Catalans”.
El futur de la nostra llengua: assumir el conflicte i combatre’l
La segona taula, centrada en el futur del català, ha comptat amb la participació de les filòlogues i sociolingüistes Marina Massaguer i Maria del Mar Vanrell, el filòleg i escriptor Pau Vidal i el professor i articulista Pol Viñas. La sessió ha estat moderada per Dolors Róo Garcia, presidenta d’Òmnium Terres de l’Ebre, llicenciada en Dret per la Universitat Pompeu Fabra i en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona. Vanrell ha començat reivindicant l’espai virtual, que “no podem oblidar que és al costat de l’espai real”, així com que “ens hem d’acostumar que hi ha moltes maneres de parlar català”.
“Es pot relacionar aprenentatge i ús del català amb accions i activitats que impliquin un gaudi”, tal com ha reclamat Pol Viñas. Al seu torn, Pau Vidal ha subratllat que “no podem negar el conflicte. L’única possibilitat que tenim de treure’n profit és assumir-lo i combatre’l”.
Marina Masseguer ha explicat que “la partida es juga a la vida quotidiana”. Per què a la resta d’Europa s’imposen els estats-nació, però, aquí, el català sobreviu? “Perquè és una llengua d’ús i amb connotacions positives”
Marina Masseguer ha explicat que “la partida es juga a la vida quotidiana”. Per què a la resta d’Europa s’imposen els estats-nació, però, aquí, el català sobreviu? “Perquè és una llengua d’ús i amb connotacions positives: saber català implica progrés”. En aquest sentit, creu que “perquè el català sigui una llengua per a tothom, cal fer-ne una llengua necessària per viure —amb les implicacions econòmiques que pertoquen—, augmentar-ne el valor social i augmentar-ne el valor simbòlic”.
La presència del català en el món literari i periodístic del territori
La taula de debat de la tarda va reunir representants d’entitats de referència en recerca i difusió cultural i lingüística: Ramon París (Onada Edicions), M. Carme Jiménez Fernández (directora de l’Institut Ramon Muntaner), Josep-Sebastià Cid (membre de la junta i anterior president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre – CERE), Ernest Querol (Centre d’Estudis dels Ports), Vicent Sanz (Maestrat Viu), Pepa Nogués (ASCUMA) i Carles Castellà (Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels Països Catalans), moderada per Alicia Coscollano.
Posa-hi tu l’accent: la unitat en la varietat
El cap de setmana s’ha tancat diumenge amb una jornada amb ponències, taules de debat i un recital poètic.“Creiem que la millor manera de defensar la unitat és promoure la diversitat”, en paraules d’Òscar Palau pel que fa a l’activitat i objectius de l’Associació Posa-hi tu l’accent, creada recentment després de la primera edició del festival.
Al seu torn, Pere Navarro ha explicat que “estar allunyat de la norma no vol dir que hagin de ser cremat en un forn. Tots formem part d’un sol cos, i tots parlem una variant dialectal”. També ha assegurat que “massa sovint tenim un autoodi que no ens deixa avançar”. En aquest sentit, la creació del festival Posa-hi tu l’accent servia “per treure’ns l’autoodi i celebrar que som vius”.
