Davant la massacre del poble palestí, sovint ens sentim impotents. Però hi ha una eina que tenim a l’abast: el boicot a les empreses que financen i legitimen Israel.
Cada dia consumim productes de multinacionals que, directament o indirectament, sostenen l’ocupació i la violència. Noms tan comuns com Coca-Cola, Burger King o McDonald’s no són només marques de menjar ràpid i refrescos: són també engranatges d’un sistema que alimenta el genocidi.
Aquí és on el boicot esdevé una arma poderosa. No és un gest simbòlic; és un mecanisme històric que ja va contribuir a tombar l’apartheid a Sud-àfrica. Quan decidim no comprar una Coca-Cola o no menjar en un McDonald’s, estem retirant suport econòmic i, sobretot, enviant un missatge polític clar: no serem còmplices.
Alguns diran que una sola persona no canvia res. Però la força del boicot rau en la suma de petites decisions individuals que, juntes, poden sacsejar estructures. Cada compra és un vot: indiferència o dignitat.
La llibertat d’un poble també es pot defensar des de l’elecció més quotidiana: què posem al nostre plat o al nostre got.
