La Intel·ligència Artificial (IA) és una revolució que el món científic no vol desaprofitar i que ja han suposat grans avenços en àmbits com el funcionament de les cèl·lules i la microscopia. Una seixantena d’experts internacionals d’aquest camp es reuneixen aquesta setmana a la Ràpita (Montsià) i posaran en comú les eines que desenvolupen i les que necessiten, “un intercanvi d’idees” que vol incentivar nous projectes i “avançar” en la investigació de la IA aplicada a la imatge. El Congrés AIM 24 l’organitzen quatre professors de les universitats de Vic i Pompeu Fabra de Catalunya i les de Göteborg (Suècia) i Dresden (Alemanya). Un dels compromisos és apropar la recerca a la ciutadania, la futura beneficiària d’aquests progressos.
Anna Morales, biotecnologa i organitzadora tècnica del Congrés AIM 24 de la Ràpita, conta com va sorgir la idea de portar aquest congrés sobre la Intel·ligència Artificial al municipi. Autora: Anna Ferràs
La Ràpita acull aquesta setmana un congrés internacional sobre l’aplicació de la intel·ligència artificial en la Imatge. Els organitzadors són Carlos Manzo, de la UVic-UCC, Giovanni Volpe, de la Universitat sueca de Göteborg, Oriol Gallego de la UPF, i Ivo Sbalzarini de ka Technologic Universitat de Dresden, Alemanya. L’organitzadora tècnica i ideòloga de portar el congrés fins a les Terres de l’Ebre, és la rapitenca Anna Morales, biotecnologa dedicada actualment a la reproducció assistida a l’Institut Marquès. Morales i Volpe havien treballat junts en investigació biofotònica i quan la biotecnologia va saber que els organitzadors buscaven “un entorn idíl·lic” on poder portar el congrés es va oferir per organitzar-lo a la Ràpita.
El congrés és de petit format perquè la relació entre els participants sigui constant, hi hagi molta interacció i molt networking. S’hi ha inscrit una seixantena d’experts i investigadors de països europeus com Portugal, Polònia, Suècia, Anglaterra, Itàlia i França i altres d’Israel, Singapur i Estats Units. El congrés ha preparat espais on els estudiants poden presentar els resultats de les seves investigacions i poden generar “discussions o trobar col·laboracions”.
El congrés AIM 24 també aproparà la recerca a la ciutadania en una jornada oberta a tothom aquest dilluns al vespre a la Marina. “És important que sàpiguen que fem i podran parlar amb els investigadors i els ho exposarem de la manera més amena possible”, ha dit Carlo Manzo. La trobada vol ser també un “diàleg” de com la gent s’imagina un futur amb intel·ligència artificial a la seva vida quotidiana i veure com pot ajudar a millorar àmbits com la salut i la qualitat de vida.
El congrés acaba l’1 de juny i els assistents tenen tot un seguit d’activitats programades a les tardes per conèixer les tradicions, la cultura i la gastronomia de la zona.
Organizació científica
Dr. Carlo Manzo: Professor a la Universitat de Vic, Espanya, on lidera el Laboratori de Bioimatge Quantitativa. La seva recerca se centra en l’anàlisi quantitativa de processos biofísics, combinant tècniques d’intel·ligència artificial amb tecnologies d’imatge de molècules individuals. Ha contribuït amb més de 50 articles en revistes d’alt impacte com ‘Nature Methods. i .Nature Machine Intelligence’. És desenvolupador de diversos paquets de programari i fundador del Anomalous Diffusion Challenge (AnDi).
Dr. Giovanni Volpe: Professor al Departament de Física de la Universitat de Gotemburg, Suècia. Els seus interessos de recerca inclouen la intel·ligència artificial, la connectivitat cerebral, la mecànica estadística i la matèria tova. Ha publicat més de 200 articles i coautor de llibres com ‘Optical Tweezers: Principles and Applications’ i ‘Simulation of Complex Systems’. Actualment està coeditant el llibre ‘Active Matter’, que es publicarà el 2024.
Dr. Oriol Gallego: Professor Tenure-track a la Universitat Pompeu Fabra, on lidera el Grup de Biologia Estructural de cèl·lules vives. La seva recerca se centra en el desenvolupament de nous mètodes de microscòpia i anàlisi d’imatges que permeten una comprensió quantitativa de l’organització de la maquinària proteica que controla el creixement cel·lular, amb l’objectiu final de comprendre els principis moleculars implicats en l’adaptació de fongs a diferents nínxols ecològics.
Dr. Ivo Sbalzarini: Professor i Degà de la Facultat de Ciències de la Computació a la Universitat Tecnològica de Dresden (TUD), Alemanya, i Director del Centre de Biologia de Sistemes de Dresden. La seva recerca se centra en algoritmes informàtics per a l’aprenentatge automàtic, la intel·ligència artificial, la modelació basada en dades i la computació d’alt rendiment en biologia computacional basada en imatges. Ha contribuït amb més de 175 articles científics en ciències de la computació, matemàtiques aplicades i biologia. És el fundador del programa internacional de màster ‘Modelado y Simulación Computacional’.
Contingut i Públic Objetiu del Congrés
El congrés AIM24 abordarà la Intel·ligència Artificial aplicada a la imatge, amb especial èmfasi en la microscòpia, la biofísica, la física de la matèria tova i l’ecologia. S’explorarà com les tècniques d’IA poden millorar la captació i l’anàlisi d’imatges per estudiar processos biològics a nivell molecular i cel·lular, així com les propietats i dinàmiques de materials tous com gels, polímers i sistemes col·loïdals. La Intel·ligència Artificial està revolucionant aquests camps mitjançant anàlisis d’imatges més ràpids i precisos, ajudant a detectar i quantificar estructures complexes i dinàmiques que les tècniques tradicionals poden passar per alt. A més, les tècniques d’aprenentatge automàtic permeten processar grans volums de dades d’imatge, identificant patrons i tendències que poden conduir a nous descobriments científics, millorant la nostra comprensió dels processos biològics i les propietats dels materials tous.
Impacte de la Recerca en la Vida Quotidiana
Les aplicacions de la recerca en IA per a la imatge són àmplies i variades. En el camp mèdic, aquestes tècniques poden millorar el diagnòstic precoç de malalties, permetent tractaments més efectius i personalitzats. En biofísica, poden facilitar la comprensió de processos cel·lulars crítics per a la salut i la malaltia. En física de matèria tova, poden contribuir al desenvolupament de nous materials amb aplicacions tecnològiques i industrials, des de dispositius mèdics fins a nous materials de fabricació.
Programa del Congrés
El congrés comptarà amb 27 ponències impartides per experts internacionals d’Europa, Israel, Regne Unit, EUA i Singapur. Durant els primers tres dies, es realitzaran sessions de comunicacions curtes per part de 25 investigadors joves, seguides de sessions pràctiques. També hi haurà taules rodones per fomentar el debat i la col·laboració entre els assistents.
