Europa envelleix a gran velocitat. El 2030 prop del 26% de la població europea tindrà més de 65 anys (actualment aquest percentatge és del 8%). Aquesta dinàmica tindrà un fort impacte en els sistemes sanitaris, les pensions o les cures. I també comportarà canvis importants en el mercat laboral, ja que comptarem amb menys gent en edat de treballar (a Europa s’espera una reducció de la força de treball d’un 2% el 2030) i l’edat mitjana de les persones treballadores serà més alta.
Això suggereix que en un futur les economies seran menys intensives en mà d’obra i guanyarà importància el capital humà. La competència pel talent anirà a l’alça, com ja estem començant a veure. Això elevarà la pressió sobre els territoris que, com les Terres de l’Ebre, fa anys que pateixen una fuga de talent (especialment el jove). Aquesta pèrdua queda molt ben il·lustrada en el nou programa de Canal TE, Ebrencs pel Món, que pretén donar a conèixer les històries d’ebrencs establerts a tots els continents. Alguns d’ells, amb molta formació i feines d’alta qualificació, podrien plantejar-se tornar a les Terres de l’Ebre en un futur, o simplement endegar-hi un projecte sense necessitat d’establir-se aquí, i és cabdal que se sentin acompanyats en aquest procés, que no és senzill. Per això seria molt valuós comptar amb una agència, observatori o oficina que, d’una banda, impulsés la creació d’una xarxa de talent ebrenc repartit pel món i, d’una altra, desenvolupés un pla integral de retenció, atracció i promoció de talent a les Terres de l’Ebre.
Això sí, aquest pla de talent hauria de partir de la base d’un estudi rigorós sobre les causes darrere de les dificultats per retenir i atreure capital humà. Algunes d’elles estan ben identificades (connexions ferroviàries deficients, salaris baixos, poques oportunitats laborals…). Però n’hi ha d’altres que són menys òbvies i que caldria identificar bé, com ara la poca oferta cultural i d’oci o el baix nivell d’anglès dels professionals disponibles per treballar.
Un territori pot tenir talent i en pot atreure, però també en pot “cultivar”
L’altre pilar del pla al qual es fa poc cas, a parer meu, és la promoció del talent. I és que un territori pot tenir talent i en pot atreure, però també en pot “cultivar”. Això com es fa? Doncs amb FORMACIÓ de qualitat a totes les etapes de la vida laboral i per a totes les categories professionals (inclosos els directius). Si, com deia a l’inici, l’edat mitjana de les persones treballadores és cada cop més elevada a causa de l’envelliment demogràfic, necessitarem una bona oferta de cursos de reciclatge. En altres casos potser serà més adient una microformació per adquirir coneixements específics i orientar bé la carrera professional.
Les administracions públiques poden (i han de) oferir aquests serveis de formació, però les empreses també han de fer una aposta decidida per la formació continuada del seu personal. Segons la meva experiència, la formació no només serveix per tenir equips amb uns coneixements i habilitats al dia sinó que també contribueix a augmentar la seva motivació i implicació amb la feina i, per tant, redueix la rotació del personal. Soc conscient que per algunes empreses petites fer formació in house pot ser molt complicat. En aquests casos es pot recórrer a les associacions o entitats com PIMEC, Foment o les cambres de comerç, que poden donar suport.
Per acabar, a mesura que el teletreball s’estenia durant la pandèmia, molts vam veure una finestra d’oportunitats per facilitar el retorn d’una part de la diàspora ebrenca repartida per Barcelona o altres llocs del món. A hores d’ara crec que les expectatives no s’han complert (més enllà de casos anecdòtics), ja sigui perquè el desplegament del teletreball no ha estat com s’esperava o per altres motius. Això vol dir que, si no volem perdre la cursa pel talent, hem d’enfortir el capital humà de les Terres de l’Ebre amb mètodes més proactius.
Marta Curto Grau, economista
