L’equip de govern de l’Ajuntament de la Ràpita ha argumentat en la seva primera assemblea ciutadana després de les eleccions municipals del 28-M, celebrada a l’Auditori Sixto Mir ahir al vespre, la necessitat d’augmentar els impostos “per no entrar en fallida”, segons afirmava l’alcalde, Xavier Reverté. Sense buscar debat polític amb l’oposició i obrint la porta a l’ajut de tots els partits, tant el batlle com el tinent d’alcalde d’Hisenda, Marc Brunet, han detallat els increments en les ordenances fiscals per al 2024. La pujada més notòria és de la de l’IBI, fins a un 40%, per situar el gravamen als 0,83 punts, “al mateix nivell que el 2008”. Segons precisava Brunet, “a hores d’ara tenim un IBI de mitjana al municipi de 365 euros. Amb aquesta pujada l’increment anual és de 146 euros. Som conscients de les diferent realitat socials que hi ha al poble, i estem treballant per augmentar la partida destinada a l’àrea de Serveis Socials en els pressupostos municipals” de l’any vinent com a mesura de ponderació.
Brunet també ha recordat que a partir del gener d’enguany ha entrat en vigor la llei que obliga a a repercutir sobre la taxa de la brossa la totalitat del cost del servei en un termini màxim de tres anys. I és per aquest motiu que el rebut “passarà de 88 euros anuals a 130 euros anuals. Al mateix temps, s’està pensant en una nova manera de calcular la brossa per als grans productors de residus”, reconeixia, abans de confirmar que “en l’aigua també tenim un dèficit” pel que fa a la relació costos i ingressos, per la qual cosa s’incrementarà prop de 24 euros anuals. El govern facilitarà el pagament fraccionat de les taxes en deu mesos per tal de fer més digerible la nova realitat fiscal.
A preguntes del públic, l’alcalde ha reconegut que “dins del pla de govern per al mandat (que preveu una contenció important de la despesa) s’ha previst la creació de fins a 1.200 aparcaments de zona blava. S’estan estudiant bonificacions per a la gent del poble en els mesos d’hivern”, avançava. I pel que fa a les bonificacions, es mantindrà la del 95% per tots aquells que decideixin instal·lar plaques solars als seus immobles, però cauran les existents per als que ja les tinguin en funcionament, així com les que beneficiaven a cotxes híbrids i elèctrics. “Aquestes decisions ajuden que les finances de l’ajuntament agafin aire”, segons deixava clar Brunet.
L’equip de govern ha defensat la necessitat de prendre aquest camí perquè si bé “no farem una crítica gratuïta a cap partit”, en paraules de Reverté, “el que hem de fer és explicar el que ens hem trobat”. I els números presenten una previsió de números vermells per a l’any vinent de 2 milions d’euros. “Per a poder revertir la situació del poble i millorar equipaments i serveis”, tal com ho defenia Brunet, el pressupost municipal per l’any vinent hauria de ser de 15,5 milions d’euros. “I ens falten dos milions d’euros perquè, si no, entrem en fallida. Aquest govern sap el cost polític que pot tenir aquesta pujada. Però volem sortir d’aquesta espiral que no ens porta a cap lloc. Necessitem fer una actualització d’impostos i adaptar els costos dels serveis perquè no ens siguin deficitaris. L’herència que ens hem trobat ens obliga a reajustar”. De fet, el regidor d’Hisenda ha etzibat que “ens hem trobat amb una casa desordenada (en referència als comptes del consistori) i ha posat com a exemple el dèficit de 300.000 euros entre el cost de la brossa (1,5 milions d’euros) i els ingressos generats per la taxa que la grava (1,2 milions).
És aquí quan Brunet ha mirat enrere. “Com es feia abans per fer front a un increment de les despeses sense repercutir-les als impostos? El 2016 el líquid de tresoreria era 8 milions, dels quals 6 eren romanent, la guardiola que l’ajuntament tenia al compte. Amb això et pots permetre el luxe de fer pressupostos irreals, perquè saps que pots posar la mà als estalvis per fer front de la despesa que no has volgut frenar. I si bé la pandèmia va donar una treva a la despesa, amb l’última modificació de crèdit efectuada enguany ens ha deixat amb un romanent positiu de només 78.000 euros”.
El “detonant” que explicaria aquesta constant fuita de diners l’ha marcat Brunet en una dada i una data. La primera l’IBI, “que és pràcticament una tercera part dels ingressos de l’ajuntament”. I la segona l’any 2014, moment en el qual l’equip de govern va decidir aprofitar la possibilitat de regularitzar el valor cadastral a la baixa. “El 2008 el gravamen estava en 0,82 punts, i va acabar sent del 0,46 el 2016. Ara el tenim en 0,59 punts. Amb l’actualització tornarem als nivells dels anys 2007-2008”. Brunet no se n’ha pogut estar de lamentar la decisió dels anteriors governs de mantenir les baixades de l’IBI per criteris “polítics” i no pas financers. Perquè tal com ha ressaltat, “el 2016 estàvem en uns ingressos per habitant de 750 euros (per sota de la mitjana de localitats com l’Ametlla de Mar, Deltebre o l’Ampolla) i, si bé l’ajuntament ingressava 11 milions, ja n’havia de pagar 14,2 milions” en forma de reconeixement de deute.
