El Paco i els seus tres germans tenien pensat tornar a viure temporalment a casa dels seus pares, situada al primer pis del carrer Santa Anna de Remolins, perquè l’okupa que vivia al segon els estava destrossant la vida. A més del pis. I tant en un cas com en l’altre, literalment. “Teníem presa la decisió perquè als meus pares, de més de 80 anys, aquest individu els havia fet de tot. Fins al punt que la meva mare té ara un problema de salut important derivat dels dos anys que han hagut de patir per culpa seva”, explicava el Paco en conversa amb ebredigital.cat. La seva història destaca per damunt d’altres similars que de ben segur existeixen a Tortosa perquè va acabar protagonitzant una de les habituals andanades polítiques al plenari de la capital del Baix Ebre. “Jo no hi era quan fa dues setmanes van venir els agents de la Policia Local. Però se’m fa molt difícil de creure que l’okupa finalment acabés marxant per si sol, perquè immediatament després els membres de la brigada van tapiar el seu pis”, explicava. Mentre Junts per Tortosa va defensar el cas com una mostra de reacció per part del govern municipal a la seva moció presentada per actuar contra les ocupacions, des de l’executiu local es va afirmar que l’okupa havia marxat voluntàriament sense necessitat d’intervenció policial. En aquesta línia, des de la família s’assegura que l’okupa es va resistir a marxar, tot i que finalment ho va acabar fent.
Amb el malson acabat, el Paco vol fer valdre, abans que res, l’interès demostrat en tot moment per la Policia Local malgrat les limitacions a les quals han de fer front des del punt de vista legal. “Els vull agrair de tot el cor el que han fet durant aquests dos anys. Si no poden fer més és perquè les lleis són les que són. Cada cop que els trucàvem, han vingut per preocupar-se pels meus pares i aixecar actes de totes les irregularitats que havien detectat”. I la veritat és que no són poques. “Aquest individu va entrar a la casa aprofitant que el seu propietari es va morir fa temps i que els seus fills sembla que es van desentendre del pis. Estem a Remolins i, a més, al nucli antic, amb la qual cosa és fàcil que es parlin entre ells per detectar habitatges on poden entrar”, explica el Paco. I des de llavors fins ara, una col·lecció inabastable de malifetes. “Els meus pares van fer un fals sostre perquè la casa és de les abans i tenen molta alçada. Doncs el fals sostre de la que havia estat la meva habitació de petit va caure dues vegades per les filtracions d’aigua que venien del segon. Encara que estava tallada, punxava les canalitzacions per tots els llocs on podia, fins i tot des de l’escala”. De fet, “vaig arribar a parlar amb ell perquè em deixés entrar oferint-me a solucionar-ho a bones, però no em va deixar ni entrar al seu pis. Va arribar un moment en què anava regularment a casa dels meus pares per fer-li notar la meva presència i deixar-li clar que no estaven sols. Era una manera d’intimidar-lo, sense fer res il·legal”.
A aquest drama se li suma una llarga llista: “Posava escuradents al bombí de les portes dels veïns per impedir-nos l’accés, es va carregar la porta que dona al carrer i que era del segle XIX, es cagava en espais comuns, cada dos per tres portava amics i amigues i feien festa fins altes hores de la matinada i, de tanta merda que havia anat acumulant al pis, va arribar un moment que va començar a treure els mobles que hi havia i els va deixar al mig del replà impedint el pas als altres veïns. Fins i tot s’hi encarava quan volien fer espai per entrar a casa seva”, rememora el Paco, A tot plegat cal afegir que “va rebentar els polsadors de la llum de l’escala i els intèrfons, així com la capça de ferro on hi havia el comptador de l’aigua. Ha estat un malson”, repeteix, amb ganes d’oblidar-ho tot com més aviat millor.
