Amb motiu de la finalització de les obres de conservació i restauració del conjunt de l’Ermita de Sant Francisco de la Fatarella (Terra Alta), iniciades a la tardor de 2017, aquest dissabte passat es van celebrar els actes d’inauguració i benedicció del conjunt de l’espai. La jornada es va iniciar amb una processó des del Mas de l’Hospitaler fins a l’ermita, amb la participació dels cantors i de les insígnies -la campana, la bandera i la creu-. Posteriorment, es va celebrar l’acte de benedicció de les obres, a càrrec del bisbe de Tortosa, Sergi Gordo Rodríguez. Tot seguit van tenir lloc els parlaments institucionals i tècnics, amb la participació del delegat de Patrimoni del Bisbat de Tortosa, Víctor Cardona Eixarch; l’alcalde de la Fatarella, Jordi Rius Gironès; el director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Manel Zaera Idiarte; el rector de la Parròquia de Sant Andreu, Mn. David Arasa Burjalés, i el tècnic de patrimoni cultural, Ramon Gironès Blanch.
La jornada es va completar amb una representació teatralitzada sobre la gènesi i la història del conjunt de l’Ermita de Sant Francisco, a càrrec dels alumnes de l’Escola Los Castellets, amb l’adaptació del guió a càrrec de la mestra Isabel Bernal Díaz. L’acte també va comptar amb l’actuació de la Coral de l’Escola Municipal de Música, que va interpretar l’himne a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona del municipi, Nabucco i una part dels goigs a Sant Francesc Xavier. Un aperitiu de germanor va posar el punt final a la jornada, que va congregar unes dues-centes persones.
L’ermita, situada a la àrtida de les Valls, és un edifici religiós d’origen setcentista declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català
L’ermita és un edifici religiós d’origen setcentista declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Situada a la partida de les Valls, a 7,4 km al nord-oest del nucli urbà de la Fatarella, l’ermita és un temple de planta de creu llatina i d’una sola nau, amb una superfície de 127,42 m².
Presenta una cúpula cega central sobre el creuer i dues voltes de canó amb llunetes, situades respectivament a la capçalera i els peus. La façana principal, construïda amb carreus ben escairats, contrasta amb els murs laterals i posterior, resolts amb pedra irregular rejuntada i revestida amb argamassa. L’edifici es va bastir a l’entorn de l’any 1700, tal com s’indica a la clau de l’arc de mig punt de la portalada principal.
El conjunt es completa amb un edifici annex, conegut com la casa del Majoral, un immoble de planta rectangular de 164 m² de superfície, construït posteriorment ―cap al 1739― i vinculat a la romeria tradicional. A prop també hi ha la font dedicada a Sant Francesc Xavier, a la qual la tradició popular atribueix virtuts protectores de la vista.
La intervenció ha tingut com a objectiu principal garantir la preservació estructural i material del conjunt, aturar els processos de degradació detectats i recuperar les seves condicions constructives i formals, tot respectant la configuració arquitectònica original i els seus valors històrics, tipològics i simbòlics.
Diagnosi i criteris d’intervenció
Els estudis previs van identificar un conjunt de patologies rellevants:
- Humitats per capil·laritat procedents del terreny, amb acumulació de sals als paraments verticals inferiors.
- Filtracions d’aigua de pluja derivades del deteriorament de la coberta de teula àrab i de l’estructura de fusta.
- Esquerdes i fissures en els paraments verticals (els murs, les voltes, la cúpula, les llunetes i el cornisament).
- Important degradació del ràfec ceràmic.
- Pèrdues de material a les parets exteriors.
- Intervencions anteriors amb morters de ciment pòrtland a les parts baixes dels murs, així com la instal·lació de llindars metàl·lics a les finestres de la casa del Majoral, incompatibles amb els sistemes constructius tradicionals.
Els criteris adoptats han prioritzat la mínima intervenció necessària, la compatibilitat fisicoquímica dels materials i la recuperació de la transpirabilitat dels paraments mitjançant l’ús de morters de calç i de pintura mineral al silicat, tot evitant solucions rígides incompatibles amb l’edifici històric. Igualment, s’ha optat per conservar i restaurar els elements originals sempre que el seu estat ho ha permès.
Actuacions executades
Les obres s’han desenvolupat en quatre fases:
Restauració de les cobertes: S’ha dut a terme el desmuntatge de les teules àrab existents, que no s’han pogut reutilitzar a causa del seu elevat grau de deteriorament i deformació.
S’ha executat una nova base amb tauler hidrofugat i làmina impermeabilitzant, així com la revisió i substitució puntual de les bigues i llates de fusta deteriorades. Igualment, s’ha retirat la runa acumulada sobre les voltes i la cúpula, i s’ha procedit a la reparació i reconstrucció parcial del ràfec.
Així mateix, a l’edifici annex s’ha millorat la impermeabilització i l’aïllament de la coberta.
Revestiments exteriors: S’han eliminat els morters de ciment pòrtland de les parts baixes dels paraments verticals i s’han restituït amb morter de calç. S’ha dut a terme el saneig i la consolidació de la façana principal de carreus, així com el saneig dels murs laterals i posterior, que s’han acabat amb pintura mineral al silicat.
A la casa del Majoral s’ha sanejat i consolidat el morter dels murs de maçoneria. També s’han substituït les fusteries deteriorades i s’han incorporat elements de protecció a les obertures.
Interior de l’església: S’han repicat les parts baixes dels paraments verticals afectats per humitats i revestits amb materials inapropiats i no transpirables. S’ha restaurat o reconstruït les pèrdues de l’entaulament al llarg de tot el perímetre.
Així mateix, s’han reparat les esquerdes de les voltes i la cúpula i s’ha aplicat a tota la superfície pintura mineral al silicat, mantenint el cromatisme i les decoracions geomètriques existents.
Pel que fa a la sagristia, les intervencions han consistit en el repicat del parament de l’entrada per deixar els carreus vistos, la restauració de la cornisa, així com la conservació i restauració dels motius geomètrics —especialment de la decoració de la clau de volta—, juntament amb el sanejament general i la pintura del conjunt.
Edifici annex: S’ha reforçat el paviment de la primera planta, s’han executat les noves divisòries i les instal·lacions dels serveis d’homes, s’han repicat els paraments verticals de la planta baixa revestits amb ciment pòrtland, s’han netejat i tractat contra el corc les bigues de fusta de pi i s’ha realitzat una nova instal·lació elèctrica, millorant les condicions funcionals de l’espai vinculat a la romeria tradicional.
Agents intervinents i finançament
El projecte bàsic i d’execució va ser redactat pel despatx Arkitectura Km0, sota la direcció de l’arquitecte Josep Cid Marzà. La direcció tècnica de la primera fase va correspondre al mateix despatx, mentre que les fases posteriors han estat dirigides per l’arquitecte Bernat Navarro Prades.
Les obres de paleteria han estat executades per Construccions Terra Alta, empresa adjudicatària dels treballs. Les actuacions de restauració i pintura dels espais interiors han anat a càrrec de Josep Ferré Fucho. La intervenció de la decoració de l’estel de la clau de volta de la sagristia ha estat realitzada per la restauradora i historiadora de l’art, Matilde Blanch Descarrega. I finalment, la instal·lació elèctrica ha estat executada per Jordi Palleja Massot.
La promoció de l’actuació ha estat impulsada per la Comissió d’Obres de Sant Francisco de la Parròquia de Sant Andreu de la Fatarella, amb el suport del Bisbat de Tortosa i l’Ajuntament de la Fatarella. La Comissió està formada per Mn. David Arasa Burjalés, Lolita Ruana Daura, Núria Tries Llop, M. Teresa Pellisa Cabús, Maria Jesús Ardèvol Gironès, Celestino Gironès Rius, Eulogi Miró Llop, Rafel Descarrega Cugat i Ramon Gironès Blanch.
El pressupost total executat ascendeix a 216.853,18 euros, finançats mitjançant aportacions de diverses institucions i fons propis:
- Ajuntament de la Fatarella: 84.000€
- Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 59.603€
- Diputació de Tarragona: 28.649,94€
- Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya: 9.136,83€
- Conferencia Episcopal: 1.281,32€
- Fons propis, donatius i venda de productes commemoratius i espelmes durant la diada del romiatge: 34.182,09€.
Valor patrimonial i projecció
La intervenció ha permès restituir la integritat constructiva del conjunt, millorar-ne el comportament davant la humitat i recuperar la seva lectura arquitectònica, tant exterior com interior.
Amb la finalització de les obres, l’Ermita de Sant Francisco consolida el seu paper com a referent patrimonial i identitari de la Fatarella i de la comarca de la Terra Alta, assegurant-ne la preservació per a les futures generacions i la continuïtat de la seva funció cultural i religiosa vinculada a la romeria tradicional.
Fotos: Cedides
