El magistrat de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha acordat el sobreseïment provisional de la causa oberta per suborn i prevaricació que investigava presumptes irregularitats en l’adjudicació el 2014 del concurs per als serveis de transport sanitari urgent i no urgent a Catalunya, excepte el territori d’Aran, per al període plurianual 2015-2021. En la interlocutòria d’arxivament, que s’adopta a instàncies de la Fiscalia Anticorrupció, el magistrat considera que després de la investigació practicada al llarg de tres anys “no resulta degudament justificada la perpetració de cap delicte”. El cas era una peça separada del ‘cas 3%’ per possible finançament irregular de CDC a través d’Ambulàncies Egara.
En aquest procediment han estat investigades diverses persones físiques, societats i els seus òrgans d’administració, entre les quals hi ha Ivemon Ambulàncies Egara, Lafuente Serveis Sanitaris, Benito Arnó, ICAT Desenvolupament, participada per l’excàrrec de CDC David Madí.
El titular de la plaça 5 de la secció d’instrucció del Tribunal Central d’Instància analitza els fets i explica que, tal com exposa el ministeri públic, no ha quedat acreditat ni el concert previ, ni la resolució arbitrària per a la concessió de l’adjudicació, que seria constitutiva del delicte de prevaricació, una concessió avalada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tampoc ha quedat acreditada cap mena de contraprestació, oferta o rebuda, als funcionaris públics i autoritats encarregades d’elaborar el plec de condicions i l’adjudicació del contracte, ni la contraprestació oferta, sol·licitada o rebuda pels intermediaris de la mateixa”, assenyala.
Segons l’instructor, tampoc no es desprèn que els responsables del concurs hagin dut a terme actuacions doloses realitzades amb consciència i voluntat d’alterar el procediment administratiu per fer l’acte en benefici d’una persona i amb un perjudici evident als interessos públics. Únicament s’observen, apunta Pedraz, “meres irregularitats administratives esmenables, o no, per actes administratius complementaris o d’esmena o fins i tot d’anul·lació dels actes administratius, no tenint aquests actes una gravetat i rellevància que comporti una clara injustícia del mateix sabent que ho és i no havent-se ocasionat un perjudici de l’administració pública”.
En el mateix sentit, assenyala que no es pot dur a terme una “criminalització del dret administratiu” quan davant d’una mera acció de l’autoritat o funcionari públic de poca entitat o rellevància es poden iniciar els mecanismes previstos d’impugnació o anul·lació davant la jurisdicció contenciosa administrativa perquè no tenen elements subjectius i objectius que conformen el tipus penal de la prevaricació administrativa.
