Com és d’esperar, la CHE ha publicat les dades de la riuada artificial del març de 24 h tot obrint les comportes de fons per a drenar sediment acumulat. Amb les dades disponibles de cabals a l’estació d’Ascó i Tortosa, juntament amb les de terbolesa de l’estació d’Ascó i Xerta, ha estat possible valorar el transport en suspensió que el riu ha portat al mar. En este cas ja no hem valorat els efectes de sedimentació de materials fins als arrossars, els canals continuen tancats en estat d’espera que arribe el moment d’obrir-los. Au!, que encara no és hora.
La CHE sí ho ha publicat, però no hem trobat dades referents a la càrrega de fons. Hem vist per les xarxes que s’han dut a terme mostrejos a la vora del Passador, per anar calibrant el model de transport sedimentari al riu Ebre. No sabem si s’han mostrejat diferents punts a l’ample del riu. Fer recerca sempre resulta, almenys per disposar d’informació. Tanmateix, en la nostra modesta opinió considerem que esta riuada s’hauria d’haver endarrerit una mica, ja que hem disposat de dades interessant en la riuada passada del mes de febrer.
La riuada artificial del mes de març hauria hagut de fer-se en iniciar el funcionament dels dos canals principals per a inundar els arrossars del delta de l’Ebre. En el millor dels casos seria molt interessant disposar de registres de terbolesa als canals a l’Aldea i Amposta, també a algunes séquies secundàries i evidentment algunes bocanes dels arrossars per quantificar l’eficiència del transport de sediments fins a cada un dels arrossars del delta.
Potser hem perdut una oportunitat? Segurament que no, ja que les avingudes artificials, en principi continuaran fent-se. Una altra qüestió pot ser que l’administració ja disposen de controls de terbolesa, coneix l’eficiència i no diu res per no esvalotar el galliner.
Amb les dades dels cabals i la concentració de sediments en suspensió s’ha confeccionat el gràfic adjunt que relaciona totes dues variables a les estacions d’Ascó i Xerta (cabals de Tortosa).
Al gràfic tant els cabals com la terbolesa d’Ascó permet estimar que la quantitat de sediment en suspensió ha estat de 13.125 tones. A Xerta-Tortosa només 10.520 tones. De manera que, si tot és correcte, durant el transport de sediment en suspensió des d’Ascó a Xerta-Tortosa es produix una certa cimentació de materials fins que és de l’ordre del 20%.
Les riuades artificials o naturals no són el resultat acceptable que es podria esperar. Fer arribar sediments fins a plana deltaica ajudaria a pal·liar la subsidència. L’administració de conca hidrogràfica de l’Ebre i la societat en general hem d’acabar prenent decisions encertades i duradores per a què el delta de l’Ebre sigue sostenible i resilient.
