El cas de presumpte frau a l’Ajuntament de Camarles, avançat per ebredigital.cat el passat estiu, hauria provocat un frau de prop de 610.000 euros a les arques municipals. Així s’especifica en l’escrit d’acusació del consistori que s’ha fet arribar al Jutjat d’Instrucció Número 2 de Tortosa per part de l’equip de govern d’aquesta localitat del Baix Ebre. El tribunal ha citat les tres persones declarades com a investigades a declarar en seu judicial el pròxim 11 de febrers. La primera, i considerada com a màxim responsable de les presumptes pràctiques irregulars, l’antic tresorer Cristian Bertomeu; la segona, la persona encarregada suposadament de fiscalitzar la seva actuació, la secretaria interventora Teresa Roca; i la tercera, l’actual alcalde (i que també va ser-ho en dos mandats anteriors), Joan Curto.
Mentre els dos primers formen part de la querella presentada pel consistori, la presència sorprenent del batlle entre els imputats és una iniciativa de la Fiscalia. La seva incorporació a la causa es desprèn de la seva signatura, juntament amb la de la secretària, en els xecs que eren cobrats de manera fraudulenta pel tresorer. Un tràmit que s’entén a partir de la confiança de l’alcalde en les figures responsables de portar els comptes municipals, i que en cap cas aventuren que tingués coneixement de l’entramat que s’havia creat per afavorir tant el tresorer com, en menor mesura, a la mateixa secretària, segons s’estableix a la querella presentada per l’ajuntament. Es preveu, d’aquesta manera, que deixi d’estar com a investigat a partir de l’evolució del cas i un cop revisat l’expedient presentat des del consistori, en el qual s’incorpora l’informe econòmic demanat a la Diputació de Tarragona a partir del coneixement dels fets per part de l’equip de govern que encapçala el mateix Curto.
Tota aquesta festa es va començar a descobrir tot just després de la jubilació de Bertomeu. El personal municipal encarregat de portar la comptabilitat des de llavors va detectar tot un seguit d’irregularitats que van posar en coneixement del govern. Durant el període investigat per part dels querellants abasta del 2004 (data a partir de la qual es digitalitza el sistema comptable) fins a la jubilació de Bertomeu el 31 de desembre del 2024. En aquest període s’ha establert el patró que va fer servir per a defraudar diners públics.
L’operatiu es fonamentava en dos aspectes claus. El primer era el frau comès amb els proveïdors, dels quals se n’han detectat un mínim de quatre casos. Si bé Teresa era la secretaria i interventora, delegava aquesta darrera funció en Bertomeu, bé sigui per negligència en les seves funcions o per ser còmplice, segons s’al·lega a la querella. La manera de fer del tresorer, que d’aquesta manera no comptava amb cap fre, consistiria a pagar amb transferències als proveïdors i en el següent exercici fiscal duplicar la factura (lleugerament modificada per no fer coincidir imports) en forma de xec el portador validat amb la signatura tant de la secretària com de l’alcalde, i que feia cobrar a una persona de la seva confiança per acabar embutxacant-se l’import.
L’altra modus operandi consistia a inflar les seves nòmines per vies impròpies saltant-se qualsevol topall. Tant ell com en alguns casos la secretària s’atribuïen complements com plusos de productivitat o indemnitzacions per vacances no realitzades. fins al punt que Bertomeu també es va autoatribuir una liquidació per jubilació d’entre 3.000 i 4.000 euros, de la qual en va assegurar la seva legalitat per mitjà d’un correu electrònic incorporat a la causa. Tot plegat venia sustentat pel fet que ell era el responsable d’elaborar les nòmines. Però quan es va considerar que calia externalitzar el servei, la beneficiària va ser una gestoria familiar.
Cal tenir en compte que el tresorer va reconèixer els fets davant de l’equip de govern, prèviament a la presentació de la querella, i va retornar una quantitat que oscil·la entre els 35.000 euros i els 40.000.
La querella del consistori atribueix Bertomeu una afectació a les arques municipals de 580.000 euros (entre els quals es comptabilitza l’excés de cotització a la Seguretat Social pels sobresous fraudulents) i de 32.000 euros per a la secretària.
