El Parc Natural dels Ports ha alliberat al medi els primers vuit exemplars de voltor negre en el marc del projecte de reintroducció d’aquesta espècie, que es desenvolupa amb la col·laboració de GREFA. L’actuació suposa un pas clau per recuperar una espècie extingida històricament als Ports i per restablir processos ecològics essencials per a la biodiversitat.
L’objectiu del projecte és garantir la conservació del voltor negre a Catalunya i consolidar un corredor biològic entre les colònies ibèriques i les del centre d’Europa i Àsia. En total, es preveu l’alliberament d’una cinquantena d’exemplars al llarg de cinc anys.
Abans de l’alliberament, les aus han passat diversos mesos en una gàbia d’aclimatació, una fase clau perquè associïn el territori amb la presència d’aliment i de congèneres, fet que incrementa les possibilitats d’assentament de la futura colònia. Durant aquest període, no han tingut contacte visual amb persones i el seguiment s’ha fet mitjançant càmeres i punts de vigilància estratègics. Prèviament, també se’ls ha fet una revisió veterinària, el marcatge individual i la col·locació de dispositius GPS per fer-ne el seguiment.
Els exemplars han estat batejats amb els noms d’Aguait, Airosa, Aixada, Andorres, Arena, Argilaga, Arion, Arnes, Auliva i Aulivera, escollits pels alumnes de primària de l’Escola Teresa Subirats i Mestre de Mas de Barberans, en el marc d’una activitat d’educació ambiental impulsada pel Parc i GREFA.
Dels exemplars arribats, Airosa i Aulivera no són aptes per a la vida silvestre i romandran a les instal·lacions del projecte com a nexe amb els pròxims grups. A més, recentment han arribat cinc nous voltors negres, procedents de l’Hospital de Fauna Salvatge de GREFA (Madrid) i del Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida), recuperats aquest any a Catalunya. Aquests individus també passaran per la fase d’aclimatació abans del proper alliberament.
El voltor negre va desaparèixer de Catalunya i de bona part d’Europa entre finals del segle XIX i inicis del segle XX, principalment per la persecució directa, l’enverinament, la fragmentació de l’hàbitat i la pèrdua de recursos alimentaris. Juntament amb el voltor comú, el trencalòs i l’aufrany, forma part del gremi de carronyaires, essencial per a l’eliminació de fauna morta i la prevenció de malalties.
Un estudi de viabilitat elaborat per GREFA (2020) confirma que el Parc Natural dels Ports reuneix les condicions òptimes per acollir una població reproductora de voltor negre. Amb més de 35.000 hectàrees de muntanya ben conservada, zones tranquil·les i grans arbres per a la nidificació, el Parc esdevé un enclavament estratègic per connectar les colònies del Prepirineu amb les del centre peninsular, reforçant el corredor biològic europeu.
