El ple de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va aprovar en el plenari corresponent a novembre el tràmit de municipalització del servei d’aigua potable a la urbanització de Les Tres Cales. Ho va fer amb els únics vots a favor de l’equip de govern, i després d’una llarga sèrie de requeriments procedents del Departament de Salut de la Generalitat sobre el risc sanitari del subministrament provocat pel mal estat dels dipòsits. Unes sol·licituds que es remunten al 2017, ja durant l’anterior mandat. De fet, des que es va produir el canvi en l’executiu local fruit de les eleccions del 2023, s’han interposat per part del consistori set sancions coercitives a l’empresa propietària de la gestió (Aigües Les Tres Cales S.A.) per un valor de 3.000 euros cadascuna. Segons diversos informes de l’Agència de Salut, els dipòsits presenten cobertes malmeses, fissures i manca de neteja, fet que compromet la protecció i la qualitat de l’aigua destinada al consum humà. El següent pas a donar des de l’ajuntament és ara la creació d’una comissió tècnica, l’obertura d’un tràmit d’audiència i l’elaboració d’informes tècnics, jurídics i econòmics que han d’encaminar el procés de municipalització.
Aquest és l’escenari de partida que explica la nota de premsa enviada aquest dilluns per l’associació veïns Mestral XXI-Les Tres Cales. En el comunicat, l’entitat assegura que desconeixia la gravetat de la situació perquè en cap moment se’ls va informar acusant l’ajuntament de manca de transparència. Fins al punt que, malgrat ser-ne coneixedor, no hauria fet res per complir “la resolució de Salut Pública que obligava al tancament transitori del(s) dipòsit(s) com a mesura preventiva”. Finalment, adverteixen que, tot i l’inici d’un procés de municipalització “amb el qual podríem estar d’acord”, el camí escollit no és el més indicat i podria estar ple de traves.
Ara bé, quins serien els obstacles? L’associació lamenta que “el pressupost municipal hagi de fer-se càrrec d’unes instal·lacions abandonades, amb més de 50 anys d’antiguitat” amb el risc afegit d’haver de pagar “una possible indemnització al propietari” en cas que decideixi portar-ho als tribunals reclamant una indemnització. Consideren, en canvi, que “el més fàcil seria una revocació de l’Autorització administrativa atorgada a l’empresa (que vinculen amb els responsables de la promoció de la urbanització) per l’ajuntament el 1984 “sense data de caducitat”. Una solució factible perquè l’adjudicació no seria ni una licitació ni concessió i que possibilitaria, de retruc, “una exigència de responsabilitats econòmiques al propietari i no al revés”.
