El Parc Natural dels Ports, d’acord amb els propietaris de la finca on està ubicat, han incrementat la protecció del Faig Pare, un dels arbres monumentals més visitats del Parc. L’any passat, després d’unes fortes ventades, una de les branques principals de l’arbre va caure a terra. Per això s’ha instal·lat una nova tanca de protecció, al mateix temps que s’ha ubicat un plafó explicatiu per conscienciar sobre la importància d’aquest arbre i la necessitat de respectar-lo.
El Faig Pare, declarat arbre monumental el 1992, destaca per les seves arrels sinuoses i al descobert sobre un talús. Això les fa més vulnerables a l’erosió i a les trepitjades de les nombroses persones que el visiten. La poca vitalitat d’una part d’aquestes arrels va poder influir en el trencament de la branca.
L’any passat després de la caiguda d’una de les branques, tècnics del Parc, junt amb Forestal Catalana, els propietaris de la finca i l’empresa especialista en arboricultura Doctor Árbol, van iniciar l’avaluació de l’estat de l’arbre per estudiar les possibles actuacions. Finalment, després de la diagnosi, s’ha optat per instal·lar una tanca de protecció.
La tanca també vol evitar algunes pràctiques i conductes poc respectuoses que s’havien observat com ara de gent enfilada sobre les arrels i les branques de l’arbre.
D’altra banda, s’ha decidit deixar la branca caiguda al costat de l’arbre com a element de visibilització de la fragilitat d’aquests exemplars monumentals. La branca caiguda a terra i els microhàbitats que alberga formen part de l’evolució i del procés d’envelliment d’aquest arbre. Així mateix, la fusta morta d’aquestes dimensions és de gran interès per a la biodiversitat.
El Faig Pare està situat a la finca privada de la Vallcanera – el Retaule, al terme municipal de la Sénia, dins la Reserva Natural Parcial de les Fagedes dels Ports, la més meridional de la península Ibèrica, i és un dels 17 arbres monumentals visitables del Parc Natural dels Ports. L’arbre, en la seva fase de vellesa propera als 300 anys, acumula multitud de cavitats, deformacions, fusta morta a la capçada, molses, fongs i líquens, conseqüència de diverses pertorbacions, tant naturals com antròpiques.
