El nou dimarts de protesta per part de treballadors de l’Hospital Verge de la Cinta per demanar entrar al segle XXI com més aviat millor ha centrat el seu manifest habitual reivindicatiu reiterant la presència d’un anestesiòleg que “en l’anterior discurs em queixava principalment de la manca d’espai als quiròfans, que si m’embolicava i entropessava amb cables o em donava cops de cap amb làmpades i pantalles… Avui afegeixo que hi ha altres amenaces a la integritat física dels professionals i usuaris, amb corrents d’aire gèlid intra-quiròfan, episodis de fred, calor o humitat, olors estranyes a fum/cremat, filtracions d’aigua o cultius positius a agents microbians que obliguen a aturar l’activitat quirúrgica. Perquè sempre complim amb la normativa, però en un edifici de fa 50 anys i amb unes cobertes, aïllaments i aparells de climatització antics i mil cops revisats/reparats”.
Segons ha explicat, “quan estudiava medicina no hi havia usuaris de la sanitat, hi havia pacients. Ara els usuaris han de ser més pacients de lo pacients que havien de ser los altres. Paciència, que s’anul·len una dotzena d’intervencions perquè avui no funciona això o allò, paciència que ja lo reprogramarem i amb una mica de sort no lo tornarem a re-re-programar”.
“Si me compro un cotxe -continuava- me diuen que lo tindré en dos mesos, que és lo que triguen últimament a entregar. Si me compro un pis me diuen que les claus el setembre del 2026 i que les últimes promocions han complert terminis o com a molt s’han endarrerit un mes. Si fem una ampliació de l’Hospital on van una desena de quiròfans nous ningú no sap, ningú no ens pot dir, ningú no diu res de quan hi estarem operant… Francament, és molt decebedor perquè és una obra que se fa amb els meus/teus/vostres diners i tinc/tenim dret a saber quan començarà de forma seriosa i quan acabarà”, tancava.
