Les històries locals i nacionals marquen el Congrés Internacional d’Ebrencs i Ebrenques a la II Guerra Mundial, que encara l’últim cap de setmana de programació a Amposta (Montsià). Les vivències de veïns de les Terres de l’Ebre surten a la llum a través de recerques fetes per historiadors locals, amb treball de camp i investigacions documentals. “Hem intentat estirar el fil d’històries particulars per generar una història col·lectiva, perquè considerem que es mereixen que es coneguin”, ha assenyalat el president de l’associació Amics i Amigues de l’Ebre, Marc March. El programa també compta amb primeres espases que posen el focus en històries de catalans i espanyols que van viure el drama de l’exili i les deportacions als camps nazis.
Noms com el de la senienca Carme Ferré o el flixanco José Cubells, que van formar part de la resistència francesa durant la II Guerra Mundial, han concentrat part de l’atenció del congrés, que s’ha repartit entre Amposta i Tortosa durant deu dies. La recerca a través de documents i memòria oral han estat clau per portar al centre les històries d’ebrencs i ebrenques que van viure el conflicte bèl·lic. Ara, una exposició els recorda i n’explica cada cas particular. “Moltes vegades pensem que la Segona Guerra Mundial és llunyana i tenim gent d’aquí que va participar-hi d’una manera activa o passiva i d’altra que va morir-hi”, ha subratllat Marc March, president de l’associació Amics i Amigues de l’Ebre. Precisament per no oblidar la seva història, s’ha organitzat un programa que posa el focus en aquests perfils.
Un dels historiadors locals que s’ha endinsat en les vivències d’ebrencs i ebrenques deportades als camps nazis ha estat Joan B. Beltran, qui ha comptabilitzat 197 casos de persones de les Terres de l’Ebre que van patir aquest destí. “Tornar-los la dignitat a totes aquelles persones és un dels elements principals que m’he proposat amb aquesta recerca”, ha asseverat Beltran a l’ACN. Per aconseguir-ho, la memòria oral i familiar ha estat la base per començar a estirar el fil, una investigació que ha complementat amb documentació oficial internacional. “Gent de gairebé tots els pobles de les Terres de l’Ebre van participar en la Segona Guerra Mundial. Alguns com a resistents, alguns com a soldats, alguns a l’exèrcit rus, altres van morir als camps de concentració… hem trobat de tota mena d’històries”, ha afegit March. Amb la voluntat de donar a conèixer aquest llegat, March ha indicat que l’exposició es podrà veure en futures localitzacions ebrenques perquè la gent “se senti orgullosa dels veïns del seu poble que van lluitar per la llibertat”.
Explicar la història des de vivències nacionals
Alhora, les ponències han ampliat la mirada cap als catalans i espanyols que també van viure el conflicte bèl·lic mundial, sovint a causa de l’exili de la guerra civil espanyola. D’altres, en canvi, van optar per formar part de les xarxes de resistència francesa, tal com ha destacat el professor d’història contemporània de la Universitat de Saragossa Diego Gaspar.
En la seva xerrada, Gaspar ha desgranat la participació de republicans catalans i espanyols a l’exèrcit francès, mentre que l’historiador Sean Scullion ha aprofundit sobre la mateixa temàtica a l’exèrcit anglès. Juntament amb d’altres experts han completat un programa que ha buscat generar un espai de coneixement i de debat per tal de fomentar una visió propera, contrastada i innovadora a l’hora d’explicar aquells fets.
El Congrés Internacional d’Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial tancarà la primera edició aquest diumenge amb dues últimes ponències a Tortosa. D’una banda, el periodista i especialista en aquest conflicte bèl·lic Daniel Arasa se centrarà en la participació de catalans en l’exèrcit anglès i rus durant la II Guerra Mundial, mentre que la periodista i historiadora Sònia Castelló clourà el programa amb una aproximació històrica de membres de la División Azul de les Terres de l’Ebre.
