Paüls (Baix Ebre) amplia enguany el projecte per incentivar el pasturatge i netejar l’entorn urbà i els boscos. Les primeres accions es van fer el 2022, a proposta d’un dels pastors del poble. Es van crear tancats en ubicacions estratègiques per facilitar que els ramats arribessin a espais abandonats i bruts, i es van habilitar abeuradors per als animals. Enguany, el consistori ha aconseguit recursos de la Diputació de Tarragona per complementar els ajuts econòmics que reben els dos pastors del poble per la gestió forestal. Podran cobrar fins a 300 euros per hectàrea. L’alcalde Enric Adell reivindica que aquest és el model a estendre per prevenir i frenar incendis, així com subvencions a la pagesia per mantenir els camps treballats.
A Paüls, al Baix Ebre, gairebé no queden pastors. Els dos que mantenen els ramats amb prou feines subsisteixen. Tamara Pons és auxiliar d’infermeria als matins i pastora a la tarda. S’ha fet càrrec del ramat del seu pare, Pep Pons, que va morir fa tres anys. Era germà de Roque Pons Espinós, un dels últims pastors del massís del Port, que ha llegat l’ofici al seu fill.
Pons Espinós recorda que ha arribat a conviure amb una quinzena de pastors més a la zona. “Llavors hi va haver una política de boscos que va acabar amb les cabres i amb tot. La meitat van marxar a treballar d’escombriaires a Barcelona i ara voldrien que tornessin”, lamenta. Només a la zona de Montsagre hi treballaven cinc o sis pastors de Paüls, d’Horta de Sant Joan i de Prat de Comte. “Les Artigues, la Mola, la Refoia… es netejava tot, i no quedava res”, recorda el veterà pastor.
Un ramat com els de la família Pons pot netejar de deu a vint hectàrees diàries. “Fan de bombers”, reivindica. “Al meu iaio, la faixa dels Raus se li va cremar tota la vida i el foc no va passar mai la senda perquè ho tenia tot net”, exemplifica. “Ara es cremaria fins a arribar més amunt de Beseit (Matarranya)”, lamenta.
L’alcalde de Paüls, Enric Adell, reivindica el model iniciat al municipi per incentivar el pasturatge per millorar la gestió forestal, i els pastors Roque Pons i Tamara Pons expliquen les dificultats per mantenir un ofici en perill d’extinció. Autora: Anna Ferràs
Infraestructures i ajuts
L’Ajuntament de Paüls està construint aquest mes de setembre dos tancats nous per als ramats. Un ja està llest a l’Ametleral i l’altre es farà al Morellà. Va ser el pastor Pep Pons, el pare de la Tamara, qui va fer la proposta, constuir unes infraestructures que facilitarien la mobilitat dels ramats arreu del terme. Els 2022 es van construir els dos primers al Mas de l’Agustí i als Ullals, gràcies a la col·laboració dels propietaris dels terrenys, on també es van habilitar abeuradors per als animals.
Com assenyala la pastora Tamara Pons, el model impulsat pel consistori beneficia als ramaders i al conjunt del municipi. “Mantenim net l’entorn i rebem una ajuda econòmica perquè, en el meu cas, he de treballar en un altre lloc per poder mantenir el ramat”, explica. “La il·lusió” de Tamara Pons és dedicar-se només al pasturatge, però no pot. Li encanta la seva feina de sanitària, però “és més feliç aquí”, amb les ovelles i les cabres.
La sequera dels darrers anys encara ha agreujat més la falta de rendibilitat de l’ofici. El preu de la palla o l’alfals s’han disparat. La Tamara ha passat de pagar 300 euros per un camió de palla, a pagar-ne 1.600. “És una brutalitat”, denuncia. Els darrers estius també ha hagut de subministrar aigua en zones de pastura on les fonts s’han assecat, i ha calgut reforçar l’alimentació dels corders i les cabres amb pinsos perquè “han de menjar alguna cosa més que malesa i herbes seques” per poder fer un bon pes o fer llet.
Dos pastors per a 44 km²
Tamara Pons i el seu cosí Roque es reparteixen la neteja forestal amb els ramats a Paüls, un terme municipal de 43,48 quilòmetres quadrats. “Surto de treballar a quarts de quatre de la tarda i no puc endur-me el ramat molts quilòmetres enllà, sobretot a l’hivern que el dia és curt”, explica. Els tancats i els punts d’aigua els han facilitat la tasca. Els pastors remarquen que els ha anat molt bé per arribar en algunes zones, poder deixar el ramat i continuar l’endemà. També ha calgut una feina prèvia amb desbrossadores per entrar en llocs inaccessibles. “Ara veurem si amb les noves ajudes poden fer una mica més”, apunta la pastora de Paüls.
Incentius als joves
Formació, ajuts i menys burocràcia. Roque Pons Espinós assenyala la fórmula – senzilla, coneguda i recurrent-, que creu que caldria per animar els joves a emprendre l’ofici de pastor que ha fet tota la vida, la mateixa que caldria per tenir més joves pagesos. L’alcalde de Paüls, Enric Adell, té clar que aquest és el model a desplegar al país per millorar la gestió forestal, sobretot amb els resultats que ha tingut al municipi les primeres accions per incentivar el pasturatge.
Per això, l’Ajuntament de Paüls “fa un pas més” enguany i farà una aportació econòmica als pastors perquè rebin fins a 300 euros per hectàrea netejada i millori la viabilitat de l’ofici. El 90% dels recursos provindran de la Diputació de Tarragona i permetran doblar els diners que els ramaders reben per la gestió forestal des de la Generalitat. “És el millor que podem fer per a combatre els incendis de l’estiu. I esperem que aquesta ajuda es prengui com a exemple”, ha insistit Adell. “És important que hi hagi un canvi en mentalitat de país, que en aquestes zones com la nostra, les Terres de l’Ebre, o hi ha aportacions per intentar ajudar la pagesia i la ramaderia, o això és impossible. Hi haurà més abandonament i els incendis tindran més violència”, ha advertit.
Menys costós que l’extinció
L’alcalde també reclama que es faci el mateix amb la pagesia ebrenca perquè amb els rendiments actuals de la terra “si no hi ha ajuts, és impossible que hi hagi una continuïtat”. Adell ha recordat que fer front a un incendi com el patit al Baix Ebre al juliol té un alt cost, més que ajudar al sector primari. “Estem parlant tranquil·lament, de més de 60 milions d’euros”, ha apuntat. “Amb menys aportacions econòmiques es podrien fer moltes tasques més importants que previndrien – o minimitzarien- els incendis”, ha afegit.
A la font dels Ullals, on hi ha un dels tancats i hi treballen els ramats, fa dos anys no s’hi podia accedir. Ara els bancals que estaven abandonats des de feia dècades tenen el sotabosc net i és una feina silenciosa que ja es va fer notar durant l’incendi del mes de juliol. El foc va topar al flanc dret amb una de les zones on les cabres fa anys que pasturen, al Mas de l’Agustí.
“Ara volem continuar creixent perquè ens hem adonat que qualsevol prevenció és poca i hem de continuar apostant-hi perquè quan vingui el pròxim -incendi-, com a mínim, que ens agafi més preparats”, ha assegurat Enric Adell. “El que demanen és que aquesta petita gota, s’estengui per tot el territori, a tot el país, i no només a la ramaderia, sinó que s’arribi també a la pagesia”, ha insistit.
