L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta viu una situació crítica pel que fa tant a professionals com a la redefinició del projecte d’ampliació. Paral·lelament, el presumpte nou hospital ha estrenat terrenys. Però, més enllà que s’hagi tornat a licitar el pla funcional després del fiasco de la primera convocatòria, res no fa pensar que es puguin veure obres en lustres. I mentrestant, l’única veu reivindicativa que s’escolta no ja a Tortosa, sinó arreu del territori, prové d’una plataforma formada per una desena de persones actives (com a molt) i la concentració de cada dimarts al Verge de la Cinta convocada per la Junta de Personal amb el suport de la Junta Facultativa, amb poc ressò ciutadà. I res més. Silenci absolut a la societat civil, desapareguda en combat, i discursos que s’autodestrueixen en cinc segons per part dels partits i institucions polítiques, davant del punt neuràlgic per garantir el nivell de vida dels ebrencs en les pròximes dècades.
Entre els desapareguts en combat es troben les diverses associacions de veïns de la capital del Baix Ebre. I amb elles, la Federació d’Associació de Veïns, que per si algú no ho sabia, existeix. Ni una mobilització, ni un posicionament públic, ni tan sols una nota de premsa redactada en algun moment àlgid del debat. I amb ells, les associacions de comerciants i la Cambra de Comerç de Tortosa, incapaços de veure en la construcció d’un nou hospital i en l’ampliació del ja existent un motor econòmic per al territori. Tampoc s’escolta cap crit procedent del tercer sector, davant una població cada cop més envellida i que es pot veure derivada, conscientment o inconscientment, cap a la sanitat privada. L’únic pas fet han estat els 500 euros aportats a la Plataforma per a un Nou Hospital per l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre. Però després d’aquesta donació inicial, res més. I això que des d’aquest moviment ciutadà han de pagar-se els desplaçaments a Barcelona i a la resta del territori intentant encendre una espurna que no cala. Entre altres coses perquè, segons afirmaven fonts de l’entitat a ebredigital.cat, “només set o vuit municipis ens van acceptar l’escrit que vam enviar a tots els ajuntaments de les Terres de l’Ebre perquè donessin suport a la necessitat d’un nou hospital. I des dels consells comarcals, moltes paraules boniques però res més. Ja comencem a estar cansats, i alguna vegada ens hem començat a plantejar la dissolució”, admeten. Les mateixes fonts agraeixen el suport rebut “pel diputat socialista al Parlament i alcalde de Batea, Joaquim Paladella. Almenys ell s’ho creu i ens obre portes”.
Tanmateix, seria injust limitar-ho tot a una persona perquè el discurs catastrofista tampoc té cabuda. S’han fet passes, encara que a batzegades, per intentar almenys dibuixar el futur. També s’han fet inversions que han servit de transfusió de sang d’urgència per al Verge de la Cinta i altres centres repartits arreu del territori, com l’Hospital de Móra d’Ebre. I des de la URV, en una acció que té el govern català com a còmplice indispensable, s’està actuant amb pas decidit per a portar els estudis de Medicina a Tortosa. El problema, però, continua sent la incapacitat per fer arribar a la població la necessitat que la reclamació de solucions pràctiques i urgents en matèria de salut pública (i aquí s’hi encabeix també el servei d’Atenció Primària i les consultes locals) s’implanti en l’imaginari popular. I que es penalitzi electoralment en cas que tot plegat desemboqui en el marasme de l’immobilisme, és clar.
Des de la plataforma (que també ha comès errors, com voler renunciar a la imprescindible inversió en l’ampliació del Verge de la Cinta per a destinar els recursos a un nou hospital que veuran els seus nets amb sort) es pensa revitalitzar el debat amb dues accions a curt termini. La primera és traslladar al plenari de Tortosa, a través de partits que no siguin de govern, preguntes sobre quines són les passes que s’estan duent des del consistori per cremar etapes. I la segona, reiterar la creació d’una comissió de seguiment del nou hospital amb presència pluridisciplinar i una coordinació tècnica. Com es va fer a Girona, sense anar més lluny, perquè tot ja està inventat. És per intentar (re)moure aquesta opció que es reuniran amb el delegat del govern, Joan castor Gonell.
